Sento el cap de Protecció Civil d'un poble de la costa de Tarragona dient convençudíssim a la tele que «gestionar la gent a la platja és impossible». Tot seguit, un regidor d'un poble de la Costa Brava diu amb aire escèptic que «ni tan sols no sabem si obrirem la platja». Molt bé, nois. Bravo. Els milers de persones dels vostres pobles que depenen del turisme per posar un plat a taula us dedicaran una estàtua eqüestre en agraïment pel vostre esforç. Aquest és l'esperit? No: l'esperit és proclamar amb el cap ben alt que «pensarem, treballarem, farem el que calgui i sortirà bé». Recorden Mario Draghi? Va mirar a la càmera i va dir, amb un aire serenament xulet: «Farem el que calgui; i creguin-me, serà suficient». El miracle és que se'l van creure. L'euro es va salvar. A la platja? A l'economia? «Whatever it takes», per l'amor de Déu!
