13 de maig de 2020
13.05.2020
Regió7

És a les nostres mans

12.05.2020 | 22:54
És a les nostres mans

A mitjan segle XIX, el metge hongarès Ignaz Semmelweis va observar que en una de les dues ales de maternitat de l'hospital de Viena perdien la vida moltes més parteres que a l'altra. La primera era atesa per metges i estudiants de medicina, i la segona, per llevadores. Investigant, va adonar-se que els metges, al mateix temps professors de medicina, i els seus estudiants, passaven directament de la pràctica d'autòpsies a les visites hospitalàries, sense rentar-se les mans entremig. La conclusió es va anar obrint pas: als cadàvers hi havia uns patògens que va anomenar «partícules cadavèriques» capaces de matar les pacients de la maternitat. L'hongarès va sotmetre la seva hipòtesi a comprovació: va fer que metges, estudiants i llevadores es rentessin les mans amb una solució d'hipoclorit càlcic (el clor de les piscines) abans i després d'atendre cada pacient, i la mortalitat va baixar dràsticament. Per desgràcia, la vella guàrdia de la medicina vienesa va respondre a la troballa amb una allau de prejudicis i van caldre dècades abans que rentar-se les mans a consciència es convertís en un dogma indiscutit de la pràctica mèdica i en la primera recomanació contra tota mena de contagis.


Al llarg de la història les hipòtesis sobre la transmissió de malalties han estat tan nombroses com, sovint, fantasioses. Al costat dels «humors del cos», que intentava ser una mena de fisiologia, es parlava de malediccions, càstigs divins o la diabòlica conspiració d'algun grup de «diferents» ràpidament sacrificats com a cap de turc –els jueus en saben alguna cosa. Més tard, les morts de pacients hospitalitzats s'atribuïen només a la naturalesa del malalt o a la seva vida pecaminosa que l'havia «podrit per dins». La història de la medicina i de la salut pública és plena de descobriments que pugen graons des de les obscures profunditats de la superstició vers la llum de la raó científica. Cada cop que s'aconsegueix fer una d'aquestes passes, la salut és una mica més a les nostres mans; ens quedem sense excuses i guanyem el pes de la responsabilitat. Aquests dies de Covid-19, rentar-se les mans, com va ensenyar-nos el doctor Semmelweis, és assumir la responsabilitat exigida per un coneixement acumulat que devem a generacions d'investigadors. I qui diu aquesta diu totes les altres mesures individuals que frenen la propagació del virus. Si em permeten el joc de paraules, és a les nostres mans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit