Josep Maria de Martín i Gassó va escriure l'any 1943 el llibre Para Comprender el Cine. El 1943 l'exèrcit alemany havia conquerit miga Europa i els aliats anglesos i americans, juntament amb els comunistes de l'antiga URSS, combatien contra els nazis alemanys i feixistes italians. De Martín va escriure un dels primers llibres sobre cinema publicats a l'Estat espanyol. El llibre, profusament il·lustrat, dedica un dels seus primers capítols a fer una anàlisi de les relacions del cine amb el teatre, literatura, pintura o música. També parla dels autors, les escoles, càmeres, guions... muntatges. Hi ha capítols dedicats a la tècnica, al públic... al cinema amater. El darrer apartat parla del cinema de França, Alemanya, EUA, Anglaterra, Rússia, Itàlia, Suècia, Hongria, Holanda, Eslovàquia, Portugal, Hispanoamèrica i Espanya.

Fa un recull de directors de cinema de cada un dels països, en plena dictadura franquista. Parla dels mestres del cinema soviètic com Einstein; de França, aleshores ocupada pels nazis, de Renoir, i curiosament inclou la filmografia de l'exiliat aragonès Luis Buñuel, com la seva pel·lícula surrealista El Perro Andaluz, a l'apartat francès; dels EUA destaca Charles Chaplin, encara que era anglès, John Ford, Frank Capra, Disney i... Miller. Al seu treball va recollir totes les tendències, escoles i les més diverses ideologies, cosa que no era gens freqüent als primers anys de la dictadura militar franquista i quan semblava que el nazis i feixistes podien arribar a guanyar la Segona Guerra Mundial.

Crec que l'obra escrita i la pintura de Josep Maria de Martín el fan el berguedà més important i reconegut de la segona meitat del segle XX. Mai no em cansaré de repetir que va fer les portades dels primers llibres de poesia de Riba, Espriu i Gil de Biedma. El primer retrat publicat de Salvador Espriu el va fer ell. De les diverses publicacions patumaires destacaré un monogràfic de la revista barcelonina Dau al Set. Berga té un deute amb De Martín. Per una pèssima gestió cultural i política, dels de la cultura local, ell que havia estat fundador i director del «dit, aleshores, Museu de Berga», com també de la col·lecció de llibres que editava el mateix museu berguedà, on va escriure el seu llibre de Patum mossèn Armengou, doncs res de res.

A Berga no hi ha cap sala de la seva obra pictòrica, què va fer aquell Ajuntament?... i el més sorprenent és que tota la seva valuosíssima biblioteca va anar a parar al mercat dominical barceloní de llibres vells de Sant Antoni.

Què va passar?, potser algun dia sabrem el per què i el com d'una nefasta política cultural: d'altres que haurien d'haver vetllat perquè això hauria pogut romandre, tot junt, a Berga, Barcelona, com el departament de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya i la Diputació Provincial de Barcelona, res de res, potser ni els van avisar... n'hi ha que s'omplen la boca de berguedanisme però a l'hora de la veritat es fan fonedissos i desapareixen. Com va dir un, «Berga és com és».