És veritat que hi ha moltes persones que es dediquen a la política i que són honrades, però també és ben cert que són moltes menys de les desitjades. Fa uns quants dies ens va deixar Julio Anguita González, un polític reconegut per la seva honestedat i coherència. Unes virtuts elogiades pels seus adversaris polítics. Una persona íntegra amb les seves conviccions i acèr-rim defensor d'una Espanya republicana. Tota una vida entregada amb fermesa als seus ideals, compromès en la seva lluita per aconseguir una societat més justa. El seu pensament lliure i el seu esperit crític van portar-lo a ser jutjat pels reaccionaris com un visionari i un il·lús idealista.
M'agradava escoltar les seves reflexions i els seus raonats arguments. Escoltant-lo o llegint-lo sempre adquiria noves coneixences.
Una vegada deixada l'activitat política va tornar a exercir de professor a l'institut Blas Infante de Còrdova, i en jubilar-se va preferir cobrar la pensió de professor, i no la d'exdiputat. Aquests dies, llegint els diaris digitals, he pogut comprovar el respecte i l'estimació que la seva persona generava. Fins i tot els diaris considerats ideològicament dretans i, per tant, als antípodes del seu pensament, s'han fet ressò de la seva figura. Una petita mostra d'algunes capçaleres: l'ABC, «Mor Julio Anguita, el dogmàtic que queia bé»; El Mundo, «Julio Anguita era la viva estampa de l'home coherent i rabiosament fidel a uns principis tan elementals com ferris»; La Razón, «Adeu a Julio Anguita, un referent per a tota la política andalusa»; El Español, «Els líders polítics es bolquen amb Julio Anguita: un home coherent, honest i sempre crític».
L'any 2003 el seu fill, Julio Anguita Parrado, periodista i cor-responsal de guerra, va morir en el cruel conflicte bèl·lic de l'Iraq. El pare va conèixer la mort del seu fill poc abans de participar en un acte organitzat per la Unitat Cívica Republicana a Getafe (Madrid). Malgrat la dolorosa pèrdua, hi va intervenir per comunicar la mort del seu fill i pronunciar unes significatives paraules: «Ell ha complert el seu deure i jo, per tant, us adreçaré unes paraules per complir el meu... Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan».
L'històric líder comunista, conegut amb el sobrenom de califa roig, en les seves didàctiques intervencions sempre deixava anar frases per recordar, com per exemple «demanar més democràcia dins el capitalisme és com demanar a un tigre que es faci vegetarià». En els seus conflictes amb el bisbe de Còrdova un dia li va etzibar: «Vostè no és el meu bisbe, però jo sí que soc el seu alcalde».
Rebel amb les injustícies, Anguita al seu dia va criticar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per suspendre els presos polítics catalans dels seus càrrecs com a diputats al Parlament quan encara no se'ls havia jutjat. L'any passat en una entrevista televisiva va tornar a recordar que «la suspensió dels presos és una autèntica indignitat democràtica».
Malgrat les actuals restriccions per moure's a causa del confinament per l'epidèmia del coronavirus, centenars de cordovesos van sortir al carrer per retre-li homenatge i acompa-nyar el seguici fúnebre en el trajecte de l'ajuntament al cementiri. Les imatges de persones plorant, aplaudint, cridant el seu nom, i sortint als balcons eren commovedores.
Julio Anguita es queixava que els republicans només parlessin de la Segona República i insistia que ara s'havia de parlar de la Tercera República. Una nova República per la qual ell tant havia lluitat i que malauradament no podrà veure. Ens ha deixat un referent ètic. Que descansi en pau!
