No hi ha res més humiliant que escopir, i si és a la cara, encara molt pitjor. És un acte que transcendeix qualsevol possible necessitat fisiològica. Hi ha passatges bíblics on s'escup per demostrar el menyspreu, la humiliació. També ara proliferen situacions conflictives al voltant dels escopits. Només cal recordar el polèmic episodi de fa any i mig quan l'aleshores ministre Borrell va acusar el diputat Rufián d'haver-li escopit. Es van haver de projectar les imatges a càmera lenta per determinar la veracitat i la gravetat de l'acusació. Avui, 11 de juny, dia de tornada de la primera divisió de futbol, entre les moltes incògnites que planen en l'ambient, una se centra en les escopinades que la immensa majoria dels futbolistes escampen sobre el terreny de joc. Veurem com es comporten els jugadors.
Els responsables de la màxima competició del futbol estatal han redactat un extens protocol de seguretat de protecció sanitària. Els desplaçaments han de ser en xàrter o en dos busos, les samarretes cal canviar-les a la mitja part, cada equip pot fer fins a cinc substitucions i mil i una normes més que cal complir amb més rigor que el distanciament físic entre els que comparteixen taula en una terrassa. Es va donar per fet que una novetat de la retrobada lliga seria la targeta groga per a aquells que escupin, però al final sembla que els interessos del futbol han prevalgut per sobre dels criteris bàsics de salut. Dic sembla perquè tot canvia d'un dia a l'altre. En els dies vinents comprovarem com és el nou futbol.
A hores d'ara, ni la covid-19 ha estat argument per eliminar una de les pràctiques més habituals i incongruents, com són les escopinades gratuïtes, en qualsevol moment i amb la intensitat que calgui. En aquest capítol no hi ha categories, ni estatus. Des del nostre il·lustrat Pep Guardiola al darrer federat de regional, escopir és consubstancial amb l'esport més seguit del planeta. Si res no ha canviat en les darreres hores, ni el coronavirus que trasbalsa el món haurà aconseguit que aquest hàbit es castigui amb una targeta groga. Deuen haver considerat que si els esportistes no es reprimien i els àrbitres feien complir el reglament, es podria donar el cas que hi hagués equips que, en pocs minuts, quedessin curts de jugadors per expulsions.
No hi ha cap explicació ni raonament científic que justifiqui el mal i insà costum. A Manresa, amb una dilatada història de bàsquet; a Berga, amb l'handbol; o a Bagà o Sallent, amb el tennis taula, mai no han vist que els seus esportistes tinguin la necessitat d'escampar la saliva quan i allà on vulguin. Covid-19 a banda, la targeta groga per escopir hauria de ser normal en futbol, com caldria multar els que tenen aquest mal costum a la via pública dels nostres pobles i ciutats. A la majoria de municipis hi ha ordenances cíviques que prohibeixen escopir a la via pública, però la realitat ens diu que aquestes normes es passen per alt.
Escopir és interpretat d'una forma pejorativa a la nostra societat, mentre que a la saliva se li atribueixen propietats curatives, fins i tot Jesús en va fer servir per a alguns dels seus miracles. Hi ha pares que netegen amb saliva el xumet del fill quan cau a terra. Amb la pandèmia, però, ens ha quedat clar que aquelles gotetes de saliva que s'escapen quan parlem, i encara més si cridem o cantem, són les principals transmissores del virus. La saliva que semblava redemptora, només ho deu ser en cas que ens acompanyi una salut de ferro, lluny de bacteris i de virus agressius.
