Els regidors socialistes no aniran demà al ple municipal que elegirà Marc Aloy nou alcalde de Manresa. Diuen que indret i format converteixen la sessió en «un espectacle a major glòria del seu partit en el qual la resta de grups municipals no sabem ben bé quin és el paper que se'ns reserva». Per aquest motiu no pujaran amb el consistori a l'escenari, a diferència dels també crítics cupaires de Fem Manresa.
Hi tenen dret i tenen raons, però no tenen tota la raó. Els plens d'investidura gairebé sempre funcionen a major glòria de l'investit. El resultat de la votació és conegut d'antuvi i les fileres del públic les omplen els familiars, amics i coreligionaris. L'any 1979 vam veure el molt convergent doctor Ramon Llatjós, des de la mesa d'edat, lliurar la vara d'alcalde al socialista Joan Cornet amb un somriure. A la portada d'aquest diari del 18 de juny del 1995 es veu Juli Sanclimens felicitant ben efusivament el nou alcalde Jordi Valls. Les eleccions les va guanyar CiU, però el pacte PSC-ERC-ICV va frenar l'accés del convergent Pere Oms a l'alcaldia. No els va agradar, però un cop constatades les diferències tocava saludar la nova figura institucional.
Es pregunten els socialistes quin paper se'ls reservava en aquest acte. Si no hi van, cap ni un. Més aviat s'arrisquen que els clavin alguna guitza per la incompareixença i no puguin replicar. Si hi fossin presents podrien dir tot el que pensen que han de dir, i l'auditori, per advers que els resultés, no tindria altre remei que escoltar-los. És el que faran els cupaires de FM. Les urnes de l'any passat i els pactes legítims van situar el PSC a l'oposició, una funció que es pot exercir amb més o menys ganes i encert, però que és necessària pel bé de la ciutat. Hauria estat interessant, en una data tan assenyalada, que ens recordessin com la pensen dur a terme. És, ja que s'ho pregunten, el seu paper en aquesta representació que, efectivament, és teatral, com ho és la part no burocràtica de la majoria de plens municipals: teatre del dolent força avorrit, si hem de fer cas de l'escassa afluència d'espectadors fora de sessions d'estrena com la de demà.
