La revenja i la por

Podia passar i ha passat. La fiscalia ha demanat -i ha aconseguit de forma sorprenentment ràpida- que s'anul·li la concessió del tercer grau penitenciari de sis dels presos polítics catalans, amb l'argument bàsic que no s'han reformat i que diuen que ho tornaran a fer. Podria no haver passat si el govern de l'Estat hagués mantingut una línia política coherent per apaivagar les tensions amb Catalunya i que d'una manera o altra es plantegés d'anar trobant solucions pactades als desafiaments que l'independentisme català planteja. Però la perspectiva amb què el PSOE treballa -i amb ell tota l'extrema dreta espanyola- no és aquesta. Sap que el 155 i tota la repressió que l'ha seguit no ha guanyat cap batalla definitiva ni ha doblegat la voluntat dels presos polítics ni d'un percentatge molt alt de la població catalana. I a més ha vist amb sorpresa l'augment -molt perillós de del punt de vista de l'establishment espanyol- del BNG a Galícia i de Bildu a Euskadi, mentre creix el temor del que podria passar a mitjà termini al País Valencià i a les Illes. Des del punt de vista dels poders fàctics, tot plegat coincideix amb la crisi imparable de la monarquia, que ningú no sap tampoc com solucionar sense que aquests poders fàctics en perdin el control i sense capgirar l'herència franquista del règim del 78. Afegim-hi encara una altra crisi amb dues cares igualment greus i que es trigarà molt a solucionar: la situació sanitària derivada del coronavirus i el molt seriós daltabaix econòmic que haurà comportat, que encara ni s'ha començat a resoldre. El panorama global, doncs, és extremament complicat i la temptació de mantenir la situació a base d'actuacions poc democràtiques, que ja han començat, serà molt forta.

Tothom sap que la justícia espanyola és molt lenta i que en època de coronavirus encara ho ha estat més. Per què ara, doncs, la Fiscalia ha actuat tan ràpidament i amb tanta contundència? Tothom deu recordar dues frases sobre l'ús polític de la Fiscalia. D'una banda la famosa afirmació de l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz: «Esto la Fiscalia te lo afina» parlant de presentar acusacions contra polítics de CDC. I una altra de Pedro Sánchez, quan prometia aconseguir l'extradició del president Puigdemont de Bèlgica per mitjà de la Fiscalia i es preguntava ell mateix: «De qui depèn la Fiscalia?», i es responia: «Del Govern», i acabava dient: «Doncs, això». Ara, per tant, aquesta Fiscalia que s'ha afanyat tant a suprimir el tercer grau que s'havia concedit als presos polítics catalans, ho ha fet només per iniciativa pròpia i sense cap indicació del govern de Pedro Sánchez? Segur que no s'ho creu ningú. I amb això s'haurà dinamitat la taula de diàleg amb la Generalitat? És ben possible. Darrerament el PSOE no estava gens motivat per convocar-la i la covid-19 li ha anat molt bé per oblidar-se'n.

Queda, però, un tema important: l'aprovació dels pressupostos. Pot ser que el PSOE s'estigui plantejant un canvi de suport parlamentari? És imaginable un govern de coalició PSOE, PP i Cs, sense Podemos? Un camaleó polític com Pedro Sánchez segur que hi ha pensat més d'una vegada i sap que els poders fàctics beneirien la jugada entusiasmats. I això ens retorna a la qüestió catalana. L'acarnissament contra els presos polítics s'explica per dues raons bàsiques: d'una banda és la revenja per haver gosat de posar en perill la unitat de l'Estat, que és un bé absolut i intocable. Però d'altra banda s'explica per la por. Una por immensa. La por que «ho tornin a fer» i que no es pugui aturar. La por que algun dia l'independentisme aconsegueixi l'objectiu. Una gran por que acompanyarà l'Estat d'ara endavant i que no el farà més fort sinó més vulnerable.