Quan les xifres que suporten el turisme de tot el país han caigut a terra, quan els estrangers són absents dels llocs a on s'apilaven, quan a Montserrat han perdut un milió de visitants des de començament d'any i tot el sector tremola, llegeixo en aquest diari una entrevista al polític responsable de l'anomenat Geoparc. Segons el Consell Comarcal, juntament amb el Rebost del Bages, són els dos elements amb què els dirigents de la política turística bagenca es volen projectar per atreure desconeguts. No es preocupi si no sap del que li parlo, jo tampoc ho sabia, més enllà d'uns rètols a carreteres i entrades de pobles. Repasso, apressat, el diàleg que manté el càrrec amb el periodista però no cobreixo la meva intenció de saber-ne l'essencial. De les declaracions en trec molt poc en clar i derivo cap a la seva web (www.geoparc.cat). Comencen reculant 36 milions d'anys i acabo la lectura sense tenir dades ni per treure'n un parell de destacats. Amb un llenguatge barroc i administratiu s'intenta promocionar el territori a partir de la geologia. Sembla més un informe governatiu que el que hauria de ser, una història que enganxi des del primer minut. Podrien arrencar dient: «Sabies que fa molt temps el Bages era un mar?» I ja ho tens. Per comparar en destaco un extracte literal: «És un projecte vertebrador que posa en valor els atractius geològics i miners del territori així com els actius sota un denominador comú, el geoturisme, amb una oferta turística interessant i de qualitat». I tot així. Ho presenten juntament amb l'esmentat Rebost bagenc amb aquest paràgraf: «Té com a objectiu la dinamització del sector agroalimentari comarcal a través de la creació d'un sistema agrogastronòmic que valoritzi els productes naturals, artesanals, ecològics i enològics». Estarem d'acord si els diem que tenen un problema amb la comunicació, sobretot si la volen directa, entenedora i per captar l'interès del públic. Crec acreditar una acceptable comprensió lectora i en la majoria de les pàgines que publiquen no entenc gaire res. En Josep Pla es remou a la seva tomba de Llofriu sempre que llegeix texts com aquests.
Semblen funcionar amb amateurisme sense substància en matèria de comunicativa o bé redacta algun secretari municipal. De passada, se'n desprèn un to autojustificatiu i complaent. De forma inintel·ligible presenten projectes sobre els quals no es concreta, potser perquè hi ha poc a mostrar. Si no tenim gaire producte per oferir i no el sabem vendre, l'èxit de la «botiga» turística local farà de mal mantenir. Reconec haver descobert (i segur que no seré l'únic) l'existència d'un museu a Manresa: el Geomuseu («un museu que mola», segons els impulsors). I he sabut que han habilitat dos centres explicatius. El mot és encertat. Un és a Montserrat per veure si es poden derivar turistes muntanya avall i l'altre s'ha fet a l'antic edifici CAT a Sallent (900.000 euros cadascun d'ells, en va pagar a la Generalitat del president Montilla, un a cada comarca i la majoria sense ús).
Sempre és lloable la voluntat per atreure forasters amb intenció turística a on no n'hi ha. En l'actualitat, la Cerdanya i el Berguedà van mantenint i consolidant respectivament una base d'atracció de visitants (aquest any locals) molt potent. Tant, que l'Oficina de Turisme de Berga, a tocar del final de l'autovia, només atén en horari de 9 a 2. És com obrir una discoteca a l'hora de la migdiada. Deu ser perquè ja no en volen més o potser s'han inspirat en els seus veïns del cor de Catalunya, posant al davant fer un horari a mida dels administratius en lloc de pensar en el dels usuaris i els seus hàbits. De fet, uns es promouen com la «Terra de contrastos» i els altres com la «Terra de futurs». Se'ls podrien intercanviar i no passaria res. Potser ni ens n'adonaríem en un milió més d'anys.
