Fa un parell de setmanes van reunir-se el president del Govern espa-nyol, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La trobada a la seu de la comunitat autònoma es va escenificar amb un desmesurat guarniment de banderes. En total, 24 banderes, 12 d'espanyoles i 12 de la Comunitat de Madrid. Aquesta imatge ha tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació. S'ha parlat més de la parafernàlia protocol·lària que del contingut de la reunió.
Una curiositat de la bandera de la Comunitat: l'any 1983, quan es va constituir la Comunitat de Madrid, es va crear l'actual bandera. Amb un fons vermell carmesí té set estrelles blanques de cinc puntes alineades en dues fileres, quatre a la part superior i tres a l'inferior. Les set estrelles representen la constel·lació de l'Ossa Major sobre la serra del Guadarrama i les cinc puntes de les estrelles representen les cinc províncies que envolten Madrid (Àvila, Segòvia, Guadalajara, Conca i Toledo). Aquesta és l'explicació dels seus creadors, un poeta i un pintor. Per entendre aquesta esotèrica significació cal força imaginació.
Tornant a l'escenografia de les banderes, la posada en escena ha estat objecte de moltes crítiques en els mitjans de comunicació i xarxes socials. A les «xarxes» molts comentaris d'emprenyament i d'ironia: «Menys banderes i més infermeres»; «que maca ha quedat la revetlla», «més sanitat i menys banderes»; «sembla un basar xinès»; «no hi ha banderes suficients per tapar tanta vergonya»; «més banderes que rastrejadors de la pandèmia»; «les banderes no salven vides», etc. Entre els comentaris, també un muntatge fotogràfic del rei emèrit al bell mig d'aquell desplegament de banderes abillat amb la seva vestimenta campera preparant una barbacoa.
Referent a la trobada institucional, ja tocava que ambdós polítics aparquessin les seves diferències i es reunissin per trobar solucions en aquesta segona onada de la pandèmia que tant està castigant Madrid. Al llarg d'aquests mesos s'ha col·lapsat el sistema sanitari i ara tot és anar a correcuita per coordinar accions entre ambdues administracions.
En el comunicat conjunt s'explicava la creació d'un Espai de Cooperació que, amb el nom de Grup Covid-19, es reunirà setmanalment per controlar l'evolució de la pandèmia a Madrid. També s'han creat dues estructures anomenades Unitats de Suport, que se centraran en dos àmbits, la unitat territorial i la unitat tècnica. Pocs dies després d'haver-se arribat a aquests acords novament van evidenciar-se els seus desacords. La treva política ha durat poc. Enmig del guirigall institucional, el portaveu del Grup Covid-19, el doctor Emilio Bouza, catedràtic emèrit del departament de Medicina de la Universitat Complutense, va optar per dimitir del seu càrrec. Tan sols va durar 48 hores. El prestigiós metge, amb un destacat currículum, va presentar la seva dimissió per les discrepàncies entre la Moncloa i el govern de la Comunitat de Madrid.
En el comunicat acordat entre els dos governs no es feia referència a cap partida econòmica destinada a la sanitat pública per millorar les penoses condicions de treball dels professionals de la sanitat. La sanitat pública d'aquest país té molts problemes estructurals. Un percentatge molt elevat dels seus treballadors són temporals. Un metge interí d'Urgències d'un hospital públic de la Comunitat de Madrid ha denunciat que hi ha metges que fa 20 anys que tenen contractes temporals. Un infermer que depèn de la conselleria de Sanitat de Castilla-la Manxa ha denunciat que acumula 130 contractes en 2 anys. Molts contractes laborals es fan de dilluns a divendres i els van encadenant, etc. Sense demagògia, menys banderes i més solucions.
