Es busca protector de la veritat

Vostès han escollit la veritat», va exclamar una pletòrica Kamala Harris durant el seu primer discurs com a vicepresidenta electa dels EUA, per marcar distàncies amb el relat trampós de Donald Trump. Veritat. Una paraula que els grecs consideraven com un sinònim de realitat; un concepte que Descartes i Kant van modelar i que l'empresari-president ha prostituït a plaer enmig d'una guerra de desinformació on les fake news i les granges de bots s'han escampat aquí i allà. Davant d'aquest panorama tòxic, arreu es busquen solucions. A l'Estat, la Moncloa ha ideat un pla per defensar la veritat, diuen. Genera dubtes: qui decideix què és veritat i què no? Quines fake news cal rebatre? I sobretot, qui controla l'encarregat de traçar la línia? Tenim un Consell del Poder Judicial polititzat, es redacten atestats policials a gust del consumidor i els mitjans de comunicació públics estan molt allunyats del model independent de la BBC. A TV3, sense anar més lluny, ERC i JxCat es barallen pels minuts de Pilar Rahola. La veritat la pot vetllar el periodisme independent, però, sobretot, ho ha de fer la mateixa societat, que no es pot conformar a informar-se a base de titulars i no passar comptes a les urnes amb qui menteix. Perquè, com també va dir Harris, la democràcia mai es pot donar per feta.