És estrany que un Govern tant estudiós com el de Catalunya no obtingui més bona nota. La seva intensa dedicació a l´estudi és innegable: els consellers deuen tenir els colzes pelats de tant repassar lliçons. Sempre està estudiant una cosa o una altra relacionada amb la pandèmia. L´abast exacte de les restriccions, per exemple, ha estat estudiat des del març, i l´intens consum de glucosa a les neurones va donar lloc a propostes contundents seguides de les contràries: ara exigien tancar-ho tot, ara s´apuntaven al campionat de desescaladors. Però no ens pensem que eren només estudiants de llibre; també experimentaven amb casos reals, i aplicaven el mètode científic d´investigació per prova i error. Què passa si tanco Lleida? (Resposta: es queixen, però són lluny). Em faran cas si dibuixo una frontera entre Barcelona i l´Hospitalet? (Resposta: no la veu ningú). A mesura que han passat els mesos, la matèria d´estudi s´ha anat diversificant: hi ha una sola conselleria que estudia com abatre el virus i unes quantes que estudien com evitar l´ira dels contribuents a les eleccions de febrer. Com que no s´entenien, algú altre ha estudiat la millor manera d´acabar la baralla i ha trobat la resposta: culpar la gasiveria de l´Estat, l´existència de la qual no és discutida. Ara ens diuen que el Govern estudia què farà veure que ens deixa per Nadal i Cap d´Any. Parlo de fer veure perquè no m´imagino el conseller Sàmper i el recuperat major Trapero anul·lant tots els permisos perquè tots els mossos controlin tots els carrers i carreteres a la recerca d´infractors. Qui hagi passat una d´aquestes dates fent guàrdia en una caserna sabrà de què parlo. La hipòtesi en estudi és que l´anun- ciada xifra màxima de deu persones en cada àpat domèstic es refereixi només als adults, i no hi hagi limitació en el nombre de nens que s´hi afegeixin. Deu adults i la seva mainada ja donen per a una taula de Nadal de pel·lícula antiga, dècima inclosa. Continuï estudiant, conseller; sembla que progressa adequadament (encara es diu així?)
