Em sona el telèfon i veig que és un número ocult però l´agafo. No els agafo mai els números ocultos, però de vegades penses que pot ser una urgència -els hospitals sovint et truquen des de números ocults, la qual cosa és una putada perquè si no arribes a temps tu, després no els pots trucar. I també els Mossos -els Mossos també sempre et truquen per número ocult-, sempre he pensat que ho fan perquè si ets un lladregot o un delinqüent, no els vegis a venir i et puguin enxampar. O calla, que no sigui un rastrejador...

En fi, el cas és que vaig agafar la trucada. Era un home, em parlava en un castellà educat, polit i una mica accelerat per al meu gust. Això ho fan perquè tu no puguis ni respirar, i el cert és que no vaig haver d´articular boca, ho va dir tot ell. Que resulta que he estat escollit per anar, dijous vinent, a un esdeveniment a Barcelona, on em faran tota mena de sessions de relax, massatges i d´altres -literal- per part dels experts més reconeguts. Que m´anirà molt bé. Que m´ho mereixo. I mentre penso, com ho sap aquest paio que m´anirà molt bé, ell segueix, i amb el mateix to i sense pauses ni comes ni alteracions més enllà d´un entusiasme de manual em diu que m´oferiran la possibilitat de comprar una megasuperaspiradora d´aquelles que ho té tot, que a més porta tots els accessoris imaginables i que no em podré estar de comprar-la. Flipo mentre li agraeixo que, sense haver-li hagut de demanar, em desveli el secret. I després d´aspirar-me l´anunci, prossegueix i m´anuncia que em faran un regal, em diu. I em demana, això sí que m´ho demana, que si tinc parella. I jo, que no contesto mai coses íntimes i personals, li responc que sí, que tinc -literalment- una parella estupenda. I em diu que quina sort, perquè a les parelles sempre els fan els regals millors. I jo aquí que penso que millor anar-hi de parella per tenir el millor regal. I em diu que això ho faran a les 6 de la tarda a Barcelona i que el dia abans -o sigui, dimecres vinent- em tornarà a trucar per dir-me el lloc, que encara no me l´han dit. Moro de curiositat. I s´acomiada de mi com si fóssim amics de tota la vida. I ara no sé si esperar amb ànsia la trucada de dimecres o esperar que sigui dimecres per no agafar la trucada.

Se´m farà llarga la setmana, ja ho veig. Quina manera més bèstia que tenen d´entrar a les nostres vides. Potser que em rumiï una resposta genial i inesperada per fer-lo sortir i no se li torni a passar pel cap la idea de trucar-me. Calla, que em noto estressat escrivint això. Mira que em convindria una mica de massatge... ummm Dirien que ja he llepat? Calla, que em noto estressat escrivint això.