A la sala gran del Casino, s´hi pot veure aquests dies l´exposició «Joan Segon, Passió per la imatge», que és una lectura sobre l´obra més intimista i creativa, complementària d´una altra, on els membres de Foto Art Manresa i del col·lectiu Quaderns de Taller recorden al seu company, tot reflexionant i dialogant a partir de l´obra fotogràfica, «com si fos una abraçada amb el Joan dels seus amics», definia poèticament un dels assistents el primer dia de l´exposició, on la part central surt referenciada en la segona mitjançant una cartel·la. Els organitzadors també han comptant amb l´aportació d´Oriol Segon -fotògraf i nebot d´en Joan- en la tria de fotografies i la reflexió sobre la seva recerca artística. Els textos són de Joan Segon i els complementaris d´Enric Casas. Josep Morral n´ha fet el disseny gràfic. En el cas de Casas, tres imatges conceptuals tracten el tempus fugit o el pas del temps: del que està escrit, el foc s´ho emporta i només en queden cendres. Manel Camp el relaciona amb la música, que es pot escoltar pel sistema QR, Lluís Calderer (mort recentment) encara va tenir temps de triar la foto, l´arquitecte Ton Baraut hi fa una aprofundida reflexió sobre la relació espai-temps...

Dins la sala gran observem les primeres fotografies de Joan Segon als 18 anys, provinent d´Acció Catòlica i del Moviment Escolta Sant Francesc que va crear amb Josep Camprubí i Lluís Calderer. El seu tiet Manel Comellas, fotògraf de caire antropològic, l´influeix inicialment en diverses fotos: «Vaig néixer un vespre d´un 7 de desembre (1944) a cal Nari de les Escodines, quan la passada dels favets recorria el barri rabassaire de la ciutat, celebrant la Puríssima». Professional i pedagog de la comptabilitat i de la gestió, deia que tenia nom de rei -Joan II- i feia mofa de Joan Carles I, que si tenia segells dedicats, ell també en podia tenir. Fins l´any 1980 havia participat en concursos que després abandona. Dins la Federació Catalana de Fotografia aposta per anar més lluny a nivell conceptual. Fins el 1982 va ser president de Foto Art Manresa, on organitza un curs sobre Teoria de la imatge i comunicació visual a càrrec de Josep Barés i un any després un altre de crítica i història de la fotografia amb Eduard Olivella, professor de l´Arxiu fotogràfic de Barcelona, que reclamava una fotografia més personal i la imatge abstracte. A partir del 1983 comença a fer sèries d´Ombres i reflexes alhora que participa en la creació de Quaderns de Taller, amb col·leccions visuals.

Al fons, com un parèntesi de l´exposició, els organitzadors trenquen amb la monotonia de la sala: presenten el seu treball sobre sèries i recerca per mostrar d´altres expressions a través de la fotografia. Va fer cursos en escoles, per incentivar l´esperit de recerca. O bé, diàlegs tècnics amb una càmera de vídeo i un televisor per fer autoretrats en un joc purament visual; o els escanogrames, fets amb l´escàner de l´ordinador, només per crear imatges, a sobre de la pantalla: «El que m´interessa és la imatge final, l´aconsegueixis com l´aconsegueixis», afirmava. L´any 1996 va estar-se dies al cementiri de Manresa, en una tasca d´inventari i de reflexió profunda, vitalista i existencialista, que presentà al Museu de Manresa el 2007. Interessat per l´arqueologia industrial va reflexionar sobre la crisi del tèxtil a l´eix del Llobregat, conjuntament amb Enric Casas i Àngels Arrufat, cercant la bellesa oculta en l´interior de les fàbriques. També va col·laborar amb Tocats de Lletra, amb imatges de fotografia gestual.