A la sala gran del Casino, s´hi pot veure aquests dies l´exposició «Joan Segon, Passió per la imatge», que és una lectura sobre l´obra més intimista i creativa, complementària d´una altra, on els membres de Foto Art Manresa i del col·lectiu Quaderns de Taller recorden al seu company, tot reflexionant i dialogant a partir de l´obra fotogràfica, «com si fos una abraçada amb el Joan dels seus amics», definia poèticament un dels assistents el primer dia de l´exposició, on la part central surt referenciada en la segona mitjançant una cartel·la. Els organitzadors també han comptant amb l´aportació d´Oriol Segon –fotògraf i nebot d´en Joan– en la tria de fotografies i la reflexió sobre la seva recerca artística. Els textos són de Joan Segon i els complementaris d´Enric Casas. Josep Morral n´ha fet el disseny gràfic. En el cas de Casas, tres imatges conceptuals tracten el tempus fugit o el pas del temps: del que està escrit, el foc s´ho emporta i només en queden cendres. Manel Camp el relaciona amb la música, que es pot escoltar pel sistema QR, Lluís Calderer (mort recentment) encara va tenir temps de triar la foto, l´arquitecte Ton Baraut hi fa una aprofundida reflexió sobre la relació espai-temps...
Dins la sala gran observem les primeres fotografies de Joan Segon als 18 anys, provinent d´Acció Catòlica i del Moviment Escolta Sant Francesc que va crear amb Josep Camprubí i Lluís Calderer. El seu tiet Manel Comellas, fotògraf de caire antropològic, l´influeix inicialment en diverses fotos: «Vaig néixer un vespre d´un 7 de desembre (1944) a cal Nari de les Escodines, quan la passada dels favets recorria el barri rabassaire de la ciutat, celebrant la Puríssima». Professional i pedagog de la comptabilitat i de la gestió, deia que tenia nom de rei –Joan II– i feia mofa de Joan Carles I, que si tenia segells dedicats, ell també en podia tenir. Fins l´any 1980 havia participat en concursos que després abandona. Dins la Federació Catalana de Fotografia aposta per anar més lluny a nivell conceptual. Fins el 1982 va ser president de Foto Art Manresa, on organitza un curs sobre Teoria de la imatge i comunicació visual a càrrec de Josep Barés i un any després un altre de crítica i història de la fotografia amb Eduard Olivella, professor de l´Arxiu fotogràfic de Barcelona, que reclamava una fotografia més personal i la imatge abstracte. A partir del 1983 comença a fer sèries d´Ombres i reflexes alhora que participa en la creació de Quaderns de Taller, amb col·leccions visuals.
Al fons, com un parèntesi de l´exposició, els organitzadors trenquen amb la monotonia de la sala: presenten el seu treball sobre sèries i recerca per mostrar d´altres expressions a través de la fotografia. Va fer cursos en escoles, per incentivar l´esperit de recerca. O bé, diàlegs tècnics amb una càmera de vídeo i un televisor per fer autoretrats en un joc purament visual; o els escanogrames, fets amb l´escàner de l´ordinador, només per crear imatges, a sobre de la pantalla: «El que m´interessa és la imatge final, l´aconsegueixis com l´aconsegueixis», afirmava. L´any 1996 va estar-se dies al cementiri de Manresa, en una tasca d´inventari i de reflexió profunda, vitalista i existencialista, que presentà al Museu de Manresa el 2007. Interessat per l´arqueologia industrial va reflexionar sobre la crisi del tèxtil a l´eix del Llobregat, conjuntament amb Enric Casas i Àngels Arrufat, cercant la bellesa oculta en l´interior de les fàbriques. També va col·laborar amb Tocats de Lletra, amb imatges de fotografia gestual.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
