Ca La Figa

Hi ha paraules que cauen en desgràcia. El nom del fruit de la figuera n'és una. Sobretot pel que fa al sentit figurat d'algunes accepcions, amb una connotació quasi sempre negativa i sovint mascloide. Quantes vegades no hem sentit a dir que una noia és una figaflor o una figa tova, per dir que és extremament mancada d'ànim o energia? De qui no té caràcter se'n pot dir afigat, i de la roba o del vestit rebregats, afiganyats. Si un negoci o un projecte no funcionen, diem que han fet figa. I de qui s'adorm en públic, diem que pesa figues. Hi ha qui, d'una persona lletja, ridícula o malvada, en diu un figallot, i ser menys que una figa vol dir no donar cap importància a alguna cosa. Fer la figa, d'altra banda, es refereix a un determinat gest despectiu de burla i de menyspreu articulat amb els dits d'una mà. Col·loquialment, enfigar-se significa sentir una atracció quasi obsessiva per una dona. En el parlar dels Pirineus, una figa és també un tipus de berruga pròpia de les bèsties de càrrega, i a l'època en què proliferaven els animals de peu rodó, una figa era també una manera d'anomenar els excrement d'aquests animals. I al País Valencià, fer una figada és també fer un disbarat o errar en alguna cosa. Entre els refranys, cap de tan abjecte com «La figa i la dona quan torç el coll és bona». Però sortosament no totes les figues són del mateix paner, de manera que l'obertura d'una llibreria nova a Manresa, Ca la Figa, especialitzada en publicacions de temàtica feminista i LGTBIQ, i amb voluntat de convertir-se en un espai de trobada, on fer-hi xerrades, presentacions de llibres, exposicions i oferir-hi productes artesans elaborats per dones, és una bona notícia per a un final d'any que acabarà en aigua de figues.