Eleccions celebrades. I ara a formar govern. Abans de res, a Catalunya li cal d'una vegada un govern eficient, efectiu, estable, amb empenta, i sigui quin sigui el fraccionament que hagi resultat de la convocatòria a les urnes és imprescindible que el fixi com a prioritat governar. Des de la governança es pot accedir a qualsevol dels objectius que tinguin plantejades les diferents formacions. És obvi que cadascú lluitarà per defensar la seva posició (ho han de fer, és clar), però de la mateixa manera que imprescindible que es trobi una manera de fer avançar el país.

El mapa ha canviat lleugerament, amb algunes variacions petites, però significatives. No sé si arribarà a poder-se aplicar la frase dels «petits canvis són poderosos». El temps ho dirà. En tot cas, hi ha com a mínim dos tipus de moviments. Uns que tenen un efecte cava, d'efervescència ràpida. La història dels resultats de Ciudadanos seria la que millor explicaria aquesta imatge: una formació d'èxits modestos a les urnes, però amb un continuat creixement que anava consolidant. De cop i volta, va sumar vots que li arribaven en cessió temporal d'un PSC que estava en caiguda lliure i un espanyolisme ultradretà excitat que necessitava trobar espais d'expressió, pendent d'activar els propis. Han passat gairebé 4 anys i els socialistes han recuperat el vot social que havien cedit a Arrimades i els ultres ja no s'amaguen darrera d'altres formacions: Vox els uneix a tots. En el cas dels socialistes, amb les variacions que hi pugui haver d'unes eleccions a unes altres, diria que la recuperació ha vingut per quedar-s'hi uns anys si no fan molt malament la seva feina. En el cas de Vox hi ha d'haver una part important de fracàs del PP. En tot cas, la suma dels dos coincidiria amb resultats del PP d'eleccions anteriors.

A la part de la consolidació electoral cal pensar en En Comú Podem, que pràcticament repeteix resultats, en certa manera també la CUP, tot i que es mou en una forquilla molt variable encara (poc estable), i Junts i ERC. Aquí hi ha algun d'aquests petits canvis que deia abans, perquè de la suma de tres d'aquestes formacions, o de les quatre (que en algunes temàtiques podrien arribar a votar plegats) en surt un resultat millor que en les darreres convocatòries. Tant millor que el bloc independentista supera en vots, per primera vegada, l'espanyolista-unionista. En una suma constant que sembla consolidada. Ep, sempre que no hi hagi una activació extraordinària, com va passar sobretot el 2017, dels que no se senten cridats a votar quan es tria el Parlament de Catalunya.