«De petit copiava melodies per por que es perdessin»

D'on li ve l'interès per la música? Tinc entès que cap membre proper de la seva família és d'aquest àmbit.

Els meus pares ens van apuntar a mi i al meu germà a música. És cert que el meu avi per part de mare cantava a l'Orfeó Nova Solsona, i un oncle de la meva mare, que es deia Joan Roure Jané, havia fundat l'Escola de Música de Solsona. Per cert, aquest any fa el centenari del seu naixement. Jo no el vaig arribar a conèixer, però els seus discos sonaven a casa, i tenia moltes sardanes i música dels ballets de la festa major. De fet, vaig anar fins als 18 anys a l'escola que ell va fundar.

Vostè s'especialitza en flabiol.

A l'escola de música vaig començar flauta travessera, i després flabiol i tamborí. Als 18 anys, quan vaig anar a Barcelona, vaig entrar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona per fer-hi el grau professional dels dos instruments. Més tard vaig anar a l'ESMUC per especialitzar-me en interpretació de flabiol i tamborí.

Ha fet una tesi sobre la primera etapa de la cobla Barcelona, del 1922 al 1938. Què el va portar a fer aquesta recerca?

Sempre m'ha interessat la visió de la cobla entesa com a formació orquestral, propera als repertoris simfònics i cambrístics. Calia veure on s'originava, quan i per què. Quan era més jove, tocava obres i em preguntava per què estaven escrites, de quan eren, i quan ho consultava resultava que no hi havia estudis sobre aquest tema. A partir dels anys 10 del segle passat hi ha un cert interès a incloure la cobla en les sales de concert i eixamplar-ne les seves capacitats expressives. La cobla Barcelona neix el 1922 amb la finalitat d'especialitzar-se en la música de concert.

En la tesi explica que la cobla actuava quan venia una personalitat de molt prestigi a la ciutat.

A les autoritats musicals que visitaven Barcelona a la dècada del 20 se'ls oferia una espècie de protocol cultural que incloïa banquets, visites turístiques a Montserrat i a la Costa Brava, estades a bars i sales de cabaret, visites a tallers d'artistes i una audició de música catalana. En diverses ocasions, aquests concerts eren exclusivament de música per a cobla i els oferia la cobla Barcelona. A la tesi, dedico un capítol a les audicions en honor de Manuel de Falla, Igor Stravinsky, Béla Bartók, Richard Strauss, entre altres. Concretament, poso el focus en Stravinsky i Manuel de Falla. Hi tracto sobre què interpretaven, el moment vital del compositor, la seva opinió i, fins i tot, com el seduïen perquè escrivís alguna obra.

La cobla va tocar també per a Albert Einstein?

Sí, això va ser el 1922, quan hi havia la Mancomunitat de Catalunya. El van convidar, tot buscant talent europeu, i li van oferir una audició de sardanes. Les cròniques narren que li va agradar molt i li van regalar uns discos d'aquella època. Va comparar la sardana amb un esport. Hi ha alguna foto d'ell a Barcelona.

Al marge d'estudis musicals, vostè també va estudiar Empresarials.

Ho vaig fer quan era al Conservatori, i amb la idea de fer ADE o Periodisme. Però quan vaig entrar a l'ESMUC ja havia acabat Empresarials i ho vaig deixar aquí. Em vaig quedar amb la música.

Ha estat titular amb la Cobla Juvenil de Solsona i la Marinada, però les seves col·laboracions amb altres formacions el van dur a enregistrar una banda sonora. Com va anar?

Fa uns quants anys vaig gravar la banda sonora de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes amb la cobla Bisbal Jove. Em van demanar que hi col·laborés, i a l'hora de fer l'enregistrament va venir el compositor, Roque Baños. Una de les coses que vam gravar va ser un solo meu de flabiol, i recordo ser al cine de Solsona i veure com la pel·lícula començava amb aquesta peça.

No va dir als seus amics que allò que estava sonant l'havia tocat vostè?

Alguns ja ho sabien. Em feia gràcia perquè em sentia a mi mateix.

També ha treballat amb el pianista i compositor Albert Guinovart, molt conegut per haver creat la música de moltes sèries de TV3. Com neix aquesta col·laboració?

El vaig conèixer al Memorial Ricard Quadra [el concert que es fa a Berga la setmana anterior a la Patum], i anava molt feliç amb la partitura de la sèrie Nissaga de Poder perquè me la signés. Jo era un nen. Anys més tard, ens vam trobar a l'ESMUC. Les seves classes van ser un mestratge continu, tant des del punt de vista musical com humanístic. En sortir de l'escola, xerràvem molt i vam descobrir que érem veïns, i actualment tenim una gran amistat. Al recital de final de carrera, vaig tocar amb ell una sonata per a flabiol i piano que va escriure. També em va dedicar una obra, Nocturn de Solsona, el vam estrenar plegats amb la cobla Marinada.

Quin honor.

A l'Albert sempre li ha agradat molt el gènere dels nocturns. De fet, fa poc va gravar un disc amb tots els seus nocturns per a piano. En un concert que havíem de fer per a cobla i piano, no trobàvem cap bis. Així que va escriure aquesta obra. Un dels millors regals que m'han fet mai.

Què té de solsonina aquesta peça?

Hi ha la melodia del ball de gegants de Solsona al principi, que comença amb el piano i el flabiol, i després entra tota la cobla. La vam estrenar a Solsona, i un any més tard al Palau de la Música.

Em sembla que una cosina del seu avi, que tocava el piano, li va inculcar la vena de guardar partitures.

Es deia Maria Ramonet i era molt amiga de la meva tia Pilar. Quan la vaig conèixer, ella ja era molt gran. Tenia uns 90 anys, però tenia molta vitalitat. Jo tocava una mica el piano, i per això havia anat alguna vegada a casa seva. Prèviament, quan jo era petit, em dedicava a copiar melodies per por que es perdessin si no ho feia. Un dia Maria Ramonet em va ensenyar un lligall que contenia obres que ella havia copiat els anys 40. Me'l va deixar i me'l vaig mirar a casa. Em va impactar molt i em va despertar molt interès per la musicologia. Per això, en acabar la carrera a l'ESMUC, vaig decidir accedir als cursos de doctorat, des d'un punt de vista d'intèrpret i investigador.

Encara ho fa de copiar melodies per- què no es perdin, com havia fet quan era petit?

No, no ho faig, però si que intento que algunes obres tornin a sonar. Maria Ramonet havia copiat un pasdoble que havia acompanyat els gegants en temps de la República, els anys 30, de Ramon Pujol i Llanes, compositor i organista de la catedral. Gràcies a ella es va conservar una versió per a piano. Jo vaig instrumentar la peça per a banda. També en va copiar un altre del mateix compositor. Si algun dia tinc temps, també l'instrumentaré.

Per què toca el flabiol?

El flabiolaire de Solsona és l'element que acompanya els gegants. Així que sí, jo també em vaig vestir amb el vestit endomassat i n'hi ha diverses fotos (riu). També cal dir que quan era petit, i abans d'estar amb la cobla, vaig formar part de l'Orquestra Patinfanjàs, que acompanya la Festa Major de Solsona i el Carnaval. Guardo molt bons records del Joan de la Rossa i del seu fill, Jaume Subirà.

Tothom té el que es mereix?

No, la vida és injusta.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Qualitat, visc la vida amb passió. Defecte, rondinaire.

Quina part del seu cos li agrada menys?

La panxeta que m'ha quedat després de fer la tesi.

Quant és un bon sou?

El que et paguin per fer el que t'agrada.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

El país barroc de Raül Garrigasait.

Una obra d'art.

La suite per a cobla Impressions camperoles, de Joaquim Serra.

Déu existeix?

No ho crec, però la Mare de Déu del Claustre potser sí.

Què s'hauria d'inventar?

La màquina del temps.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Igor Stravinksy.

Un mite eròtic.

Alguns directors que m'han dirigit se n'han convertit.

Acabi la frase. La vida és...

Bonica, però a vegades complicada.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

Generalment bona.

Un lema per a la seva vida.

Viu i deixa viure.