Seguint l'actualitat d'Espanya podem observar com en alguns aspectes s'està retornant a un passat per oblidar. No és cap exageració, és la realitat del dia a dia. Ja només falta que es torni a projectar aquell NO-DO oficial en blanc i negre.
Fa uns dies els nostàlgics del franquisme han tornat a desfilar impunement pels carrers recordant el passat: braços estirats amb la salutació feixista, simbologia diversa amb creus gamades, càntics de «cara al sol», un capellà amb sotana sermonejant contra el marxisme, camises blaves... Igual que fa uns quants anys.
S'ha recuperat la «moviola» hispana. La maquinària repressiva torna a posar-se en funcionament. Abans es perseguia als cantants que denunciaven la dictadura i ara es persegueix als cantants que denuncien la monarquia.
Amb aquest panorama caldrà furgar en el bagul dels records per recuperar aquell esperit contestatari. Ja podem anar escorcollant els armaris per recuperar la trenca, els pantalons de vellut, el jersei amb coll alt (coll de «cisne» se'n deia en aquells temps) i les botes camperes. Aquells «progres» que amb l'edat han prescindit de la barba ja poden tornar a recuperar l'hàbit de no afaitar-se. Aquells que per corregir la seva miopia han decidit usar «lentilles» ja poden regirar els calaixos per recuperar aquelles ulleres de «pasta». Aquells que amb el pas dels anys han anat perdent el cabell ja poden encarregar un postís model «beatnik». Aquells que han deixat de fumar ja poden tornar a l'estanc a comprar una d'aquelles pipes de «disseny» que donaven un toc d'intel·lectual. Una vegada recuperada la icònica imatge ja podem sortir altra vegada al carrer per reivindicar democràcia (veritable, no maquillada) i llibertat d'expressió.
Aquesta nostàlgia revolucionària podem acabar de completar-la: tornar a aquell pis clandestí -si ha sobreviscut a les excavadores-, recuperar aquella multicopista coneguda com la «vietnamita» i tornar a «ciclostilar» aquelles «octavetes» reivindicatives. Rememorant l'itinerari «subversiu», podem visitar l'antiga drogueria a buscar esprais per pintar parets i pancartes. Tampoc no ens oblidem de la llibreria per comprar cartolines i retoladors, i tornar a confeccionar aquelles caretes amb la boca barrada per reclamar la llibertat d'expressió.
Malgrat haver retrocedit mig segle, una vegada preparat tot el ritual, no desentonarem en absolut en aquest any 2021. És el que té aquesta democràcia a l'espanyola: una llei mordassa que restringeix les llibertats d'expressió, informació i manifestació. Restriccions denunciades per diversos organismes judicials, polítics i socials. Repressió sense discriminació: polítics, activistes socials, artistes del món de la cultura i la música... La censura i la persecució retorna implacablement, si bé ara disfressada de democràcia.
L'informe «Democracy Index» del setmanari britànic «The Economist» que valora el nivell de democràcia existent als països, situa Espanya en el lloc 22. En un any ha retrocedit 6 llocs.
