La ruta cap a la independència avança a cops de taules, consells, assemblees i organismes de coordinació. Poques vegades tants s'havien reunit tant per avançar tan poc. Per direcció estratègica no quedarem.
Tindrem un Govern amb vocació de preparar els camins de l'embat. Tindrem un Parlament que impulsarà i controlarà (o sigui, que aplaudirà... o potser no) aquest progrés. Tindrem una mesa del Parlament que es jugarà la inhabilitació pel mateix objectiu. Tindrem una Assemblea de Càrrecs Electes que de tant en tant parlarà en nom del poble de Catalunya encara que la seva composició no en sigui proporcional. Tindrem un Consell per la República amb vocació de dirigir la batalla amb Puigdemont al front. I segons el preacord d'aquesta setmana entre ERC i la CUP tindrem «una taula de direcció estratègica» en la qual «hi haurien de participar els partits i les entitats independentistes», per «traçar les línies estratègiques i preparar les condicions pel nou embat democràtic amb l'Estat». En aquesta taula «s'haurà d'acordar com s'estableix la coordinació entre tots els espais existents, com el Consell per la República o l'Assemblea de Càrrecs Electes». No cal que s'ho rumiïn gaire: la millor manera d'establir la coordinació és crear un organisme específic. Una Mesa Coordinadora d'Organismes Estratègics. L'Estat Major dels Estats Majors.
L'acord entre les dues formacions estableix que a mitja legislatura el president Aragonès se sotmetrà a una moció de confiança per avaluar si es compleixen els objectius. La moció se substanciarà al Parlament, però, ben mirat, al mateix temps s'hauria de debatre i votar al Consell per la República, a l'Assemblea de Càrrecs Electes, a la Taula de Direcció Estratègica i a la Mesa Coordinadora d'Organismes. I per evitar disfuncions i resultats contradictoris s'hauria de crear una Taula d'Harmonització de la Moció de Confiança.
Amb tantes taules, feina llarga per al sector del moble.
