A data d'avui vivim en un no viure angoixant perquè no entenem què passa en l'escenari nacional, ni per què no passa el que hauria de passar en l'àmbit local, o per què es dubta tant a prendre decisions indefugibles si volem viure en un país més just socialment. Les incerteses desconcertants es donen en tots els espais on s'escenifica la vida política, social, sanitària i econòmica, i en tots els casos fa la sensació que els responsables de resoldre problemes no saben (o no volen) interpretar els missatges que els assenyalen el camí a seguir per complir eficientment la seva feina. Analitzem alguns exemples:
Govern.- Tres anys de govern en coalició i quaranta dies després d'un resultat electoral contundent, què més necessiten ERC, Junts i CUP per fixar un pla de govern que tregui el país de la paràlisi causada per la pandèmia? Encara no han entès l'encàrrec socialment majoritari de treballar per resoldre els problemes del país? Del país. El tiroteig dins la trinxera també respon a un càlcul estratègic?
Dependència.- Vacunes que no arriben, promeses històricament incomplertes, menyspreu constant cap a qualsevol iniciativa jurídica, social o política, retallada de drets fonamentals, persecució implacable de la dissidència ideològica, negació i tergiversació de la realitat nacional catalana, entre altres constatacions, no són proves prou evidents que l'Estat espanyol no té voluntat d'arribar a cap acord que solucioni el conflicte polític amb Catalunya?
Sobirania fiscal.- Ja tinc el resultat d'una minienquesta personal feta en un cercle reduït de contactes per saber l'opinió que els mereixia la proposta de l'ANC de liquidació d'impostos a l'Agència Tributària Catalana, com a mostra de l'apoderament ciutadà en suport de les institucions catalanes. El vídeo explica fil per randa com fer-ho i planteja aquesta acció com la demostració que la sobirania fiscal de Catalunya és possible i imprescindible en el camí cap a la independència. Tanmateix, tot i que no té cap validesa estadística, el resultat de la consulta és molt clarificador: «Què hi diu el nostre Govern? És factible aquesta acció? No ens empaitaran fins a l'infern?». El Govern calla i els partits han oblidat l'argument que el dèficit fiscal retalla els serveis de tots els catalans (unionistes, independentistes i falsos equidistants). Silenci sospitós. Estrepitós.
Compromís.- El que no he preguntat és fins on arribarien personalment els enquestats en l'enfrontament (pacífic, és clar) amb el poderós aparell estatal. Si farien com els partits o renunciarien a l'espai de confort que gaudeixen actualment fins que no es guanyés la independència. Què us sembla?
