Aquesta tarda m’adormiré per les cantonades, diuen. Per això escric l’article al matí de divendres, per si de cas. Em posen la segona de Pfizer i em diuen els experts que després t’adorms. T’adorms molt. Potser és la calor. Els experts són els que ja han rebut la dosi i que, un cop rebuda, t’ho expliquen com aquell que ja ho sap tot. Batalletes, en dèiem abans. Només demano, pel bé de tothom, no tornar-me expert en res després de la dosi i no atabalar-los amb detalls de veteranu. Ui! Els veteranus, quina mandra que fan / fem... de vegades. Quasi sempre. Jo, de vegades, quasi sempre, callat estic més monu. Escric, sí, però escrivint només llegeixes si tu ho vols. No trio jo. Procuraré no tornar-me expert ni veteranu.

Diuen que m’adormiré per les cantonades, però jo és que hi ha dies que, de normal i sense vacuna, a les tardes ja m’adormo a cops de cap, o sigui, que res de l’altre món. La tarda de divendres em caurà al damunt, com si ho veiés venir, i no sé si serà per la vacuna o per la mandra. Total, que vist el panorama que m’espera –i benvingut sigui–, tot el que hagi de fer avui –divendres– val més que ho faci abans de les 3 de la tarda. Que després no estaré per a res. I, entre les coses que he de fer i vull fer, hi ha la llista de les coses que vull tornar a fer. La faré però no l’escriuré. Tothom té la seva i no és cas que ara els mengi el diumenge amb la seva.

Només penso, desitjo i proclamo que tot allò que vam dir que faríem diferent, ara que ho podrem fer, ho complim. O és que ja no ens en recordem. Això ens canviarà! Això ens transformarà. Això ens millorarà. Veig moltes ganes de sortir i moltes ganes de fer de tot com abans, i penso si al final el que farem al 100% és oblidar el que vam dir que no oblidaríem mai. A veure si l’efecte secundari més principal que té la vacuna és que t’oblides de tot allò que t’havies promès abans de vacunar-te. Promesa amb tu i amb tothom i amb el món i el planeta. Ai! Allò que em vaig dir a mi quan només podia parlar amb mi i la meva bombolla, allò que era tan essencial, vital, extraordinari de tan senzill que era, allò és el que procuraré fer. Ara que ja tornem a poder tornar. No ho sé, trobaria de mal gust oblidar-ho tot després de la segona punxada.

Facin llistes, però, sobretot, facin coses i memòria. Que allò que ens havia de fer millors ho duem dins. No ho espatllem, no ho punxem. Que la vida són dos dies. Amb la vacuna, tres.