Gra de mostassa

Les lectures d’aquest diumenge ens acompanyen en diferents etapes i actituds importants de la nostra vida. En l’evangeli, hi podem trobar la importància de les petites accions que poden portar a grans obres. Aquest és el gest generós i d’amor als altres de dedicació i d’ajuda, contribuint a fer florir aquest arbre amb fermesa i sobretot amb constància. Estant al costat del qui ens necessita, a través d’aquestes accions diàries de respecte, d’amor, de suport, de saber escoltar... i que d’aquesta forma ajudem a fer créixer aquest arbre.

En els nostres paral·lelismes amb la vida diària, ens podríem preguntar; som justos en les nostres actuacions diàries? Apliquem fortament aquest principi a cada decisió que prenem habitualment? Que ens impedeix ser justos, solidaris i desenvolupar aquesta força interna?, sense oblidar que també en moments determinats ens podem equivocar i que, per tant, després sempre hi ha d’haver lloc per al penediment i per demanar perdó.

En l’evangeli d’aquesta setmana trobem paraules que ens guien cap a un món obert i de tots, un món que tots hem de respectar, en el qual, per petits que siguem, hi tenim lloc, on podem desenvolupar-nos-hi fins a ser un arbre considerable, amb esforç, constància, generositat i amor, fins i tot venint de la més petita de les llavors.

Podem ajudar i col·laborar de moltes maneres, un consell en un moment determinat, la dedicació envers els altres, l’acompanyament en moments difícils... Quantes persones hi ha que ens necessiten! Hem de ser una comunitat oberta que no limita ni es tanca, que respecta i que acull sense exclusivitats ni diferències per a ningú. Hem de considerar que tothom hi té un lloc, i que tots plegats fem i formem una comunitat.

Una de les llavors més petites és el gra de mostassa que, quan creix, arriba a ser un arbust força gran, en el qual fins i tot els ocells poden fer-hi nius.

Visquem doncs fent el bé, sense por, començant per les petites coses diàries, creixent en la nostra fe, i donant espai a aquest arbre interior que el podem fer tan gran i fort com nosaltres vulguem, sobretot sent justos i generosos.