Els indults per al 48% dels catalans

És clar que no és el Borbó qui ha fet el paperot per terres catalanes aquesta setmana, sinó els que l’han convidat i li han fet els honors. L’han fet venir com si fos el sursum corda que ha d’aixecar el cor i els ànims dels catalans, tot i el reconegut protagonisme que va tenir en l’operació per forçar la fugida d’empreses de Catalunya després de l’1 d’Octubre. Si el 3 d’octubre va confirmar la pèrdua de neutralitat que li exigeix el càrrec, com és que aquells que l’han fet venir ara com a cap d’estat no li han demanat que es pronunciï sobre l’incompliment continuat de les inversions estatals a Catalunya? Com pensen justificar unes quantes incongruències més que han deixat en evidència els nostres governants? Ah! Amnistien el rei, per allò dels indults...

Com era d’esperar, indultar els presos polítics catalans serà una bacanal descontrolada, com una grande bouffe fins a rebentar la democràcia. Un rot desproporcionat completarà els excessos que s’estan cometent des del 2017. Després que tothom hi hagi sucat pa, bona part de la societat espanyola ha acabat entollada en regalims de venjança obsessiva, i costarà de fer net, sobretot a Catalunya, que és el que ens hauria de preocupar.

Urgeix saber com reaccionaran davant dels indults el 48% del catalans que van votar partits no independentistes. Els veuen bé? Els consideren necessaris per a...? Per aconseguir què? Estan convençuts que els indults desmuntaran el pensament sobiranista dels catalans que van votar partits independentistes? Aniran bé perquè els presos polítics es disculpin per haver posat urnes? Els indults desmobilitzaran el carrer? Com a catalans que volen continuar sent protegits pel Govern espanyol, què li exigeixen com a ciutadans que pateixen pèrdua de benestar: més inversions en infraestructures bàsiques com la xarxa de Rodalies? Deixar de pagar peatges com la resta dels espanyols? El finançament necessari per recuperar els nivells d’una sanitat perjudicada per les clavegueres de l’Estat? Continuaran donant suport a la immersió lingüística com a eina de cohesió social? Voldran que s’impedeixi que els mitjans de comunicació públics continuïn sent líders d’audiència, com fins ara, per la qualitat dels seus continguts? Se senten part d’un problema crispat innecessàriament? Volen que es faci d’una vegada un referèndum pactat sobre l’autodeterminació de Catalunya? Si s’identifiquen amb els postulats de Salvador Illa, Ignacio Garriga, Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa o Alejandro Fernández, què els exigeixen que facin per superar el conflicte? Com s’hauria d’atendre, en democràcia, l’anhel del 52% de catalans, conciutadans seus, també afectats per la situació?