Una història real. Cinc joves de poc més de 18 anys viatgen a Viena pels volts de Sant Joan. És el segon mes de juny de pandèmia però amb la població de risc i adulta en part vacunada. És la gran diferència respecte de l’inici de l’estiu de l’any passat. Els joves, en aquell moment, no tenen ni idea de quan els vacunaran. S’especula que podria ser al setembre. No saben que uns dies després de marxar, davant l’augment descontrolat de contagis a Catalunya, s’obrirà la vacunació a menors de 30 anys. Abans de volar han de fer-se un test d’antígens tal com demana Àustria per poder entrar al país. I se’l fan en un dels laboratoris professionals i els fan pagar uns 30 euros. Tots surten negatius i agafen l’avió. Aterren i, evidentment, els demanen el test per deixar-los via lliure. A Viena la mascareta ja no és obligatòria al carrer i per entrar a qualsevol bar a fer una cervesa, anar a un restaurant, veure una obra de teatre o un partit de futbol es requereix el que anomenen «proves d’accés»: o bé un certificat de vacunació o un test negatiu per accedir-hi. La gran majoria gratuïts. I se’ls fan. Després d’uns dies a Viena, dos dels cinc joves agafen un altre avió cap a Itàlia. Novament, amb un test d’antígens a la maleta, realitzat en les 48 hores anteriors. Arribada a Milà i, mediterràniament, allà ja no hi ha cap control per ensenyar la prova que diu que ets covid free... Uns dies més tard, amb un altre test d’antígens, negatiu, fet a Itàlia, volen cap a Girona. I arribats a l’aeroport, i com ja va passar a Milà, ningú els demana el test, tot i que és obligatori portar-lo per poder entrar al país. Però un agent de la Guàrdia Civil, amb mascareta rojigualda, atura un noi i li demana que s’identifiqui: el noi en qüestió porta una samarreta amb motius antifeixistes. Podria no portar la prova d’antígens però això es veu que no és tan important com l’adscripció ideològica estampada en un tros de tela.
De quin control parlem? Dels laboratoris professionals que es folren per una prova que ningú no demana? Dels encarregats de la seguretat als aeroports que tant els fa un test, un DNI o una samarreta? En un moment de contagis disparats, quan fa mesos que les farmàcies reclamen vendre tests d’antígens sense recepta (que se’n venen, malgrat tot), quan fa mesos que els locals d’oci nocturn demanen mesures abans d’entrar a bars i discoteques, resulta que torna a ser massa tard. I que la culpa és d’uns joves que, recordem-ho, no han hagut de passar cap cribratge per entrar a locals tancats... perquè ningú no n’ha donat el vistiplau. No són angelets però tampoc dimonis. I potser resultarà que no tot és culpa dels joves.
