N’hi ha, com qui escriu, que hem desenvolupat una mena de perfil d’entrenador (de cafè). Sense entendre-hi molt, opines sobre si és millor jugar amb tres centrals i dos laterals ofensius o amb quatre a darrere, si els extrems han de jugar a cama canviada o si necessitem al mig del camp creadors o lluitadors que mosseguin. De la mateixa manera, les flames de darrer cap de setmana, les 48 hores de foc, també han despertat els entesos (de cafè) en el tema dels incendis forestals.

Hi ha un component científic per explicar com cremen els boscos amb grans càrregues de material combustible en el qual no entraré. Però, en canvi, hi ha una sèrie d’elements sobre els quals un acumula una certa experiència i, en una tertúlia de cafè i espero que en un article d’opinió, siguin tesis que aguantin.

Hi ha algunes grans frases, com ara «els focs s’apaguen a l’hivern», que ens han quedat fixades. Tota la raó als que ho teoritzen. Ara bé, aquesta idea parteix dels grans incendis dels 80 (Montserrat) i dels 90 (Bages-Berguedà i Bages-Solsonès). Han passat 25 o més anys i bona part dels boscos, majoritàriament, estan embrossats i sense fer-ne la gestió que pertocaria. La gestió dels particulars es fa només esporàdicament i la que està impulsada per algunes administracions té més exemples que no pas models aplicables al territori. S’entén la dificultat, però és una evidència que no s’avança prou.

Hi ha un parell de premisses bàsiques per a evitar grans incendis. L’una és que el millor remei és que no hi hagi causes humanes d’inici del foc, ni activitats inadequades, ni treballar als camps i als boscos amb materials que puguin ser el punt d’inici, i, òbviament, cal inculcar a la població que no s’han de cometre ni imprudències ni encendre focs voluntàriament. L’altra idea és que cal evitar que l’incendi es faci gran.

També hi ha algunes idees que s’havien posat en pràctica, com ara llaurar els camps després de la sega, que s’ha deixat de fer. La propagació de flames sobre camps de palla és rapidíssima.

I potser hi afegiria un tema que segur que genera polèmica i punts de vista diferents. Amb els anys s’ha anat professionalitzant i ampliant el cos dels Bombers, s’ha dotat de millors materials, de més mitjans aeris i terrestres, de millor tècnica i coneixement, però en la mateixa mesura que s’incrementa seguretat i coneixement es va perdent la connexió amb la població i aquella saviesa natural dels que coneixen el bosc i la terra, i sempre és millor incorporar que no pas apartar. (Tot comentaris de cafè).