Això és històric: Un president dels EUA reconeixent en viu i en directe que l’objectiu de la seva política mai va ser ni el tema de la democràcia ni els drets humans ni els drets de les dones. Que això de guardians de la democràcia res de res. Acaba de deixar a tot periodista i analista pilota dels EUA amb el cul a l’aire. Però fem una mica de memòria, ja que no fa tant que els EUA van donar suport amb armes, diners i assessors als talibans per combatre contra la Unió Soviètica i el govern més modern en drets humans que va tenir Afganistan en els últims 50 anys.

Cal recordar que en els anys 80, els serveis d’intel·ligència dels EUA i el Pakistan van ajudar als grups que després serien coneguts com els talibans perquè lluitessin contra el govern afgà amic de la Unió Soviètica al que havia demanat ajuda. És un dels fantasmes que persegueix a la política exterior dels EUA. Fins i tot els talibans es van entrevistar amb els dirigents a la Casa Blanca i els deien els guerrers de la llibertat. Un exemple de propaganda d’aquesta època va ser el pamflet de pel·lícula Rambo III. La catastròfica retirada de les tropes nord-americanes i de l’OTAN de l’Afganistan constitueix el colofó d’un malson que passarà a la història com un greu error de conseqüències que afectaran a tota la regió i probablement a tot el món. Les forces occidentals van anar a l’Afganistan prometent que traurien al país de l’abisme en què ells mateixos l’havien sumit dècades de guerra i de fanatisme i se’n van, sense haver pogut mantenir la seva promesa de pau i prosperitat. En un món idíl·lic podem creure en l’impossible. Però en la vida real les invasions militars busquen interessos propis que sovint xoquen amb els de la població autòctona.

Enmig de tot això, la població civil a l’Afganistan i les dones solen ser un argument de posar i treure. Com ha passat en tants països ocupats o intervinguts militarment per tropes estrangeres, l’Afganistan es va convertir en un polvorí amb massa armes que ara estan prenent els talibans. Ja en el 2004, segons dades de diferents ONG, la població es queixava que els tancs nord-americans que es passejaven per pobles i ciutats apuntaven els seus canons cap avall, cap al carrer, cap a la gent. Les tropes nord-americanes han estat percebudes en sectors importants de la població com a elements hostils. No en va, la presó secreta de Bagram, gestionada pels EUA, va ser escenari de tortures i violacions sistemàtiques dels drets humans. Entre les seves parets es van generar traumes i enorme patiment, igual que a Guantánamo, per on van passar alguns dels homes que ara fan augmentar les files dels talibans.

El Govern dels EUA s’ha gastat des del 2001 almenys 83.000 milions de dòlars per formar i armar els soldats del derrotat exèrcit afganès. En algunes d’aquestes operacions de formació han participat també militars i policies espanyols. Però en aquests anys part dels diners invertits, sobretot pels EUA, han acabat finançant projectes fantasma en mans de cacics locals, i els governs afganesos no van construir en cap moment un Estat amb el valor més preuat que ha faltat sovint en la història de país: legitimitat.

Afganistan tornarà a l’edat mitjana, suposant que alguna vegada hagués sortit d’ella des que van sortir els soviètics el 1989 i va caure el govern laic el 1992. Torna l’horror fanàtic sobretot per a les dones i nenes. Enrere quedaran els cadàvers de més de 60.000 soldats de l’Exèrcit afganès, més de 70.000 civils víctimes del foc d’ambdós costats, més de 2.300 soldats dels Estats Units i 102 soldats espanyols. I al costat d’ells, mentides, moltes mentides descarades. I una lliçó que no es vol aprendre, la pau només arriba amb inversió en educació i sanitat públiques, amb llibertat, amb democràcia, amb polítiques d’igualtat. No amb ingerències militars al servei d’interessos aliens als de la població, ni amb «inversions» corruptes, ni amb bombes, ni amb el subministrament d’armament. Això només perpetua la violència.