Renovem

El comentari de l’evangeli que fem cada cap de setmana és, almenys en el meu cas, fruit de la interpretació que fem dels textos que hem d’explicar. Aquesta interpretació és resultat de la nostra pròpia experiència de fe, les nostres vivències personals, que a vegades xoquen amb el que està escrit a la Bíblia. I així ha de ser, perquè si després de més de dos mil anys llegim els textos i ens quadren tots a la perfecció amb la nostra vida diària i amb el món que ens envolta, tenim un problema. Com que la societat evoluciona, la interpretació dels textos sagrats ha d’evolucionar. Maneres d’entendre el món que s’acceptaven fa setanta anys, no poden ser-ho l’any 2021. Per això mateix, ens centrem en el missatge central de Crist que és l’amor. I si et centres en l’amor, s’entén tot de manera molt més senzilla. L’amor és respecte, tolerància, confiança, empatia. Si en el fons el missatge de Crist és senzillíssim: estima. Viu i deixa viure, des del respecte, la comprensió. Però ho emboliquem tot de mala manera perquè els humans som així: emprenyadors, que ens agrada complicar-nos la vida inútilment i perdre el temps en discussions absurdes. Però creure en l’amor no vol dir anar amb el lliri a la mà (recordeu algun passatge del Nou Testament on Jesús hi anés?), i això a vegades ens despista. A l’evangeli d’avui, alguns deixebles se’n van perquè el llenguatge que utilitza Jesús els espanta i no creuen que estiguin preparats per seguir-lo. Pel llenguatge, perquè així era com defensava el que creia, a través de les paraules i les accions. Perquè un ha de ser conseqüent amb el que creu i el que diu, i aquesta és la part que és realment difícil. Renovar l’aliança no és només dir sí, és ser conscient que hauràs de defensar allò que creus amb les paraules, però sobretot a través de les teves accions.