Han estat diverses les columnistes que han tractat la situació dramàtica de les dones, després de l’arribada dels talibans a l’Afganistan. I és que ja han començat a aplicar-se mesures del tot discriminatòries i vexatòries per a les dones, que pateixen (una vegada més) la violència del fonamentalisme, un fonamentalisme que van viure les dones a l’Estat espanyol els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de Franco.
Tots hem llegit les mesures aberrants que els talibans aplicaran a les dones afganeses, unes mesures molt semblants a les d’un contracte per a mestres, del 1923.
En aquest acord (no tan llunyà en el temps), l’Estat espanyol establia les clàusules del contracte entre «la maestra y el Consejo de Educación».
El primer article d’aquest document establia que la mestra tenia l’obligació de «no casarse», perquè «este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa».
En el segon article es demanava a la mestra «no andar en compañía de hombres».
El tercer article obligava la mestra a «estar en su casa entre las 8.00 de la tarde y las 6.00 de la mañana, a menos que sea atender en función escolar».
El quart, totalment aberrant (com tots els altres articles), demanava a la mestra «no pasearse por heladerías del centro de la ciudad».
El cinquè article, que avui trobem també en les dones afganeses, obligava les mestres a «no abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados».
El sisè article demanava a les mestres «no fumar cigarrillos», ja que «este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto, si se encontrara a la maestra fumando».
El setè article obligava les mestres a «no beber cerveza, vino o whiski», perquè, una vegada més, «este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra la maestra bebiendo cerveza, vino o whiski».
El vuitè article demanava a les mestres «no viajar en coche o automóvil con ningún hombre, excepto su hermano o su padre».
Com a les dones afganeses, el novè article d’aquest «contrato» obligava les mestres a «no vestir ropas de colores brillantes», i l’article deu, a «no teñirse el pelo».
Altres articles absurds obligaven les mestres a «usar al menos dos enaguas» (11) i a «no usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos» (12).
El contracte demanava a les mestres «mantener limpio el suelo» (13) de l’escola i «no usar polvos faciales, no maquillarse ni pintarse los labios» (14).
Davant la persecució de les dones afganeses, val la pena tenir en compte el que ens deia el Sr. Gonçal Mazcuñán en el seu article, «Ens falla la memòria i alguna cosa més» (Regió7, 22 d’agost de l2021), quan ens recordava que «vint anys després que s’engegués la cacera de Bin Laden, es torna a reivindicar els drets de les dones afganeses, però la memòria col·lectiva no exigeix també responsabilitats als qui s’han enriquit amb aquella guerra». I ara tot són lamentacions inútils!
