Aparellant notícies

Hi ha dies en que la juxtaposició de notícies es comenta sola. Per exemple, quan apareixen de costat que la fiscalia arxivarà les diligències contra Joan Carles de Borbó per delictes fiscals i que la mateixa fiscalia (que és una encara que els fiscals siguin diversos, segons la llei) investiga el Mag Lari per una broma televisiva sobre la llengua castellana. Per exemple, que Casado promet perseguir a Carles Puigdemont fins el darrer racó d’Europa perquè la llei s’ha de complir, i que Casado ordena a les autonomies i als ajuntaments governats pel PP que no compleixin la llei de l’Habitatge quan s’aprovi. Per exemple, que aquesta llei de promet frenar l’escalada dels lloguers congelant el dels pisos de grans tenidors, i que només un 15% del total dels pisos de lloguer són de grans tenidors. Per exemple, que es reformarà l’impost de societats perquè les grans empreses no se n’escaquegin (mentre les petites i mitjanes no tenen on amagar-se), i que l’import es calcularà de manera que se’n continuïn escaquejant. Per exemple, que la mateixa setmana el Tribunal Constitucional dona el seu aval a les euroordres del Suprem contra Puigdemont i els seus companys, i el Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser (Sardenya) decideix ignorar-les, afegint una perla a l’enfilall de resolucions en el mateix sentit. Per exemple, que el preu majorista de l’electricitat arriba als tres-cents euros el megawatt/hora, amb repercussió immediata sobre la tarifa regulada i futura sobre el mercat lliure, i que el Govern espanyol regalarà quatre-cents euros a tots els qui compleixin divuit anys perquè se’ls gastin en cultura. Per exemple, que el Govern espanyol promou la despesa cultural amb aquest xec, i que els videojocs podrien entrar en la definició de despesa cultural. O, per exemple, que el Barça estigui en fallida tècnica segons l’auditoria divulgada aquest dimecres i que el Barça expressi la seva confiança en reforçar-se amb nous fitxatges al mercat d’aquest hivern.