La fira Ecoviure torna aquest cap de setmana a Manresa avalada per un periple iniciat el 1997. El certamen va néixer en un altre segle, abans de l’euro, abans dels mòbils i abans de la generalització de l’ús d’internet. Abans, també, que els temes mediambientals es convertissin en estrelles de l’agenda mediàtica i política (encara que sovint ho siguin més per quedar bé que per altra cosa) i abans que l’escalfament global passés de ser una teoria ja coneguda però encara visionària a ser una constatació que només es pot negar des de la ignorància o el pur interès. Els organitzadors de la primera edició -una iniciativa col·lectiva amb l’impuls principal de l’Ajuntament tripartit- van demostrar tenir visió, i tenen també un mèrit especial els qui l’han mantinguda viva en moments en què no semblava que tingués gaire futur. Ecoviure s’escau ara en un moment en què la covid dificulta l’activitat però el sector mediambiental s’omple d’oportunitats de negoci. Hauria de ser el moment de donar-li una empenta i situar Manresa en un lloc de referència al sector. De moment, la fira va adoptant un to cada cop més professional que sembla orientat en la bona línia.
