Ignasi Elena, el conseller de les 80.000 hores extres, va ser a Manresa per anunciar l’increment del nombre d’agents a totes les comissaries de les comarques centrals. Va repetint com un mantra indi la qüestió de les hores de més treballades (i cobrades) pel cos policial per manca d’efectius. Ho reitera per obtenir indulgència i prevenir la censura ciutadana, alarmada pel nombre d’actes de desordre o violència viscuts o explicats a les pantalles de televisió. Recentment, i per disgust de l’alcalde Aloy, la cadena Cuatro ha determinat en un reportatge que Manresa és «una ciutat d’Espanya presa per perilloses bandes». Alguns s’hauran molestat doblement.

El responsable d’Interior és un home afable i molt hàbil comunicant. Ha fet visualitzar en positiu la immediata incorporació de 77 nous gendarmes que s’escamparan per les comissaries de Manresa, Berga, Solsona, Moià, Vic i Igualada. En alguns casos les plantilles creixen el 20%. Tots els nous uniformats es destinaran a seguretat ciutadana, és a dir, a actuar en robatoris i actes violents en fase de preocupant acceleració. L’habilitat del polític socialista, ara a les files d’ERC, l’ha mostrada en declarar que aquest augment d’unitats era «molt necessari» i ha agraït «la paciència dels ciutadans pel temps que han estat esperant». Dit així queda impecable, però aquests arguments al revés indiquen gravetat: es reconeix una dramàtica falta d’agents i l’ampliació dels delictes amb ferits i danys a propietats. Els periodistes de «Cuatro al dia» van fonamentar el seu reportatge a la capital del Bages en agressions certes al carrer Guimerà i a la Pujada del Castell. Hi ha hagut un assassinat a la plaça Lladó. El batlle va afirmar, envoltat de Mossos a la seva caserna, que «es viuen moments complexos» mentre criticava els periodistes que oferien una imatge massa sensacionalista de la seva ciutat. De gira comarcal, els reporters van aprofitar per anar a fer una peça a la «megaokupació» d’Artés. Un edifici on hi ha herba per omplir un vagó de porros i s’hi produeixen tota mena de conflictes insalubres.

Dies enrere vèiem la policia escapant-se d’un botellot a Llinars del Vallès perquè els volien agredir. És el vídeo d’un fracàs col·lectiu. Ho diuen amb la boca petita però els comandaments estan preocupats. Els escassos efectius, la tebior de molts polítics i un sistema judicial tou amb el malfactor (i dur amb el ciutadà corrent quan comet una falta lleu) està formant una de les moltes tempestes perfectes que ens cauran al cap els propers mesos.

Confio que els meus vaticinis siguin només una conseqüència d’anar fent anys. Observo com l’entorn actual dels pobles i les ciutats tranquil·les que comparteixo amb els lectors s’estan tornant llocs agres, bruts, salvatges i perillosos. Desitjo estar equivocat en la meva anàlisi, i tant de bo que els 549 agents que han de protegir les més de 400.000 persones que hi vivim siguin suficients per poder constatar que la Catalunya Central no és un lloc perillós.