Ja em perdonareu tots els qui aprofiteu un pont, o un cap de setmana, o les vacances per anar a descobrir l’oferta gastronòmica i l’oci nocturn de l’Espanya imperial i de la capital del reyno, sobretot. No acabo d’entendre què us en captiva, vist com tracten els catalans Ebre enllà. Allò és el quilòmetre zero de tot.

Allà, a la capital, és on es cuina en quantitats industrials el brou de l’odi, on es cova l’ànim de venjança amb què s’empaita tot el que tingui a veure amb Catalunya: polítics, productes catalans, llengua, institucions, entitats i clubs que s’identifiquen amb el país, personatges públics, campions que tenen vetat embolcallar-se amb la senyera, afeccionats que no poden lluir estelades ni vestir una samarreta groga en recintes esportius, empreses amb segell català, cantants i actors que s’han significat en la defensa i l’ús del català...

Agafeu aire i digueu si no és cert que allà és on rau l’essència del centralisme estatal que nega drets fonamentals. Que allà viuen, fabulen i actuen coordinadament els polítics de tots els colors i escuderies que posen la unidad davant de qualsevol altre concepte democràtic. Els molesta que es digui que ens roben, però el cert és que només saben recaptar i són avars, garrepes quan toca repartir, generosos a l’hora de retallar. La paraula donada no té cap valor per a ells i acumulen deutes i mentides eternament. Són estafadors de mena, líders en corrupció, inventors de les portes giratòries, experts en clavegueram, intocables quan se’ls exigeix responsabilitats.

La capital del reyno és el cau dels jutges que interpreten les lleis segons l’interès polític que els inspira. El baluard franquista mantingut dempeus pels partits que han capitanejat la Transició, el règim del 78. On continuen manant els mateixos cognoms o successors que feien i desfeien durant la dictadura. Els que van condemnar a100 anys de presó els representants polítics i socials dels catalans. Els que neguen la Justícia europea. Els qui no cessen en la persecució. Els qui ens volen mal.

Des d’allà s’incita la catalanofòbia. S’aplaudeix, es justifica l’escarni, la deshumanització, la criminalització del president Puigdemont, afusellant un ninot, amenaçant-lo des de dalt d’un tanc o amb cridòria embogida en una plaça de bous. Es dona veu a les proclames viscerals de personatges tronats contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura i la seva història. Allà s’escriuen editorials i mentides que amaguen la realitat del que passa a Catalunya i com actuen les institucions catalanes. S’hi fabrica la realitat paral·lela.

Ja direu, doncs, si amb tantes ganes com ens tenen, no són ganes, les vostres, d’anar-hi convençuts de trobar-hi res de bo...