Cels Gomis (Reus, 1841-Barcelona, 1915), folklorista i enginyer català. Va estudiar enginyeria de camins a Madrid. Va prendre part en la Revolució de la Gloriosa, que va destronar els Borbons i va expulsar Isabel II. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres com Lo llamp i els temporals, Meteorologia i agricultura popular, Botànica popular, Zoologia popular catalana i La lluna segons lo poble. Molts dels textos de la Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras Candi, són seus, com aquest: «Prop de la ciutat, al NO d’aquesta, hi ha la muntanya de Queralt, a 1.174 metres d’altitud, a quin hi ha la espaiosa ermita de la Mare de Déu d’aquest nom, la que compta amb habitacions i cuines i restaurant per els qui vulguin passar-hi alguns dies. La actual església de Queralt es de construcció moderna; va ser beneïda lo 21 d’octubre de 1741; però ja de molt antic hi havia allí una ermita, puix que en Francisco Garreta, mercader de Berga, hi va fundar a les darreries del segle XIV un benefici eclesiàstic, y des de aleshores hi ha un capellà que cuida de la Verge que allí se venera».

A l’Itinerari de Manresa a Berga, de l’any 1884, diu: «La ermita de Queralt mes que’ ermita es una gran església amb un bon cambril, grans altars i moltes imatges, mes cap d’elles m’ha cridat la atenció. Al costat mateix de l’ermita y formant cos amb ella hi ha l’hostalera, hont lo foraster, mitjançant lo que de son pler vulga donar, troba una cambra i una part de cuina, tres fogons y un armariet, per a passar-hi el temps que vulga. Aconsello á qui vulga anar-hi á passar un dia, que se n’hi porti lo necessari para menjar, puig la ermitana es molt mal agradosa y sembla que li raqui cuidar-se de fer la més petita feina, per més que se li pagui».

En un altre llibre, La bruixa catalana, conte sobre una bruixa que anava al Pedraforca per fer-hi reunions a l’enforcadura cada dissabte a la nit. La bruixa, explica, «pujava a cavall del seu marit convertit per ella mateixa en ase o somera. El marit es transformava en ruc després de ser untat amb uns ungüents i de ser emprades per la bruixa les paraules màgiques que feien començar aquest encanteri amb els mots de ‘per damunt fulla, a Pedraforca’».

En arribar a l’enforcadura, totes les bruixes allà dalt congregades feien una rotllana al temps que eren rebudes per un gran mascle cabró negre de banyes molt recargolades, a qui li besaven les vergonyes i també li aixecaven la cua per besar-li el que s’hi amaga a sota. Gomis diu: «Aleshores el propi dimoni, que era aquest feréstec animalot, els encomanava perverses feines que solien fer pels voltants del Pedraforca com fer caure calamarsa… o els feia preparar nous ungüents màgics per fer entremaliadures».

El marit, explica «en aixecar-se cada diumenge molt baldat i extremadament cansat, va explicar al seu confessor que cada setmana tots els diumenges li passava al mateix, aquest va dir-li que la seva dona prou podria ser que fos una bruixa, i que el dissabte següent es fes l’adormit i veies el que li passava. Com que va descobriu-ho tot, va decidir fer el dissabte següent la pràctica de bruixeria a l’inrevés i va untar a la seva dona amb tots els seus ungüents diabòlics, la seva dona aquella nit va fer de somera».

La llegenda l’acaba «… les bruixes, veient arribar un bruixot nou, en tingueren una gran alegria i mogueren una gran gatzara; mes també els rucs s’atalaiaren de la somera i començaren a bramar amb tanta força, que ni el mateix dimoni no pogué posar-hi pau ni fer-se entendre i hagué de dissoldre la reunió perquè no hi havia manera de fer res enmig de tant desgavell».