Amb una certa perspectiva de temps, toca avaluar el paper dels alcaldes i regidors en tota la trama del procés independentista. S’ha parlat molt de la responsabilitat del president i Consell Executiu, dels diputats i membres de la mesa del Parlament. Sí, aquest conjunt d’alts càrrecs foren els principals protagonistes i responsables de l’actuació contra les lleis vigents, vulnerant la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, però sense l’activa col·laboració i participació de càrrecs municipals, moltes actuacions no s’haurien dut a terme, o haurien tingut menys ressò mediàtic i menys seguiment popular. Tenen, doncs, una gran responsabilitat en tot el que va passar, i en la deriva posterior, cap a un país dividit, controvertit i empobrit.
La condició d’alcalde ve donada per pertànyer a una candidatura que es presenta a les eleccions municipals. El primer requisit és que aquesta candidatura ha de ser democràtica. Sense aquest primer requisit, la presentació és impossible. Una vegada elegits regidors, jurem el càrrec, sota el principi de complir i fer complir els preceptes constitucionals i estatutaris. Finalment, esdevenim alcaldes, per elecció d’una majoria de regidors del consistori. Aleshores, tornem a jurar el càrrec.
Queda clar, doncs, que tots els alcaldes hem jurat dues vegades fidelitat als principis bàsics de la democràcia. I queda clar que centenars d’alcaldes i regidors van cometre perjuri, en diverses ocasions i moments, durant els anys del procés. Pèssim exemple cap als seus conciutadans, oimés quan part de les seves decisions i actuacions suposaven trair els sentiments i creences de bona part dels seus administrats. L’exemple que ha de donar un càrrec públic va saltar pels aires, en moltes i delicades situacions.
Després vam veure incompliments generalitzats sobre les normatives relacionades amb banderes, retrats i altres elements consubstancials a la democràcia, i es va arribar a substituir la bandera oficial de Catalunya per altres de partits polítics a la seu de la representació del poble o ciutat.
I no solament això, convocatòries de plens, aprovacions de mocions a tort i a dret proposant vulnerar lleis i normatives; acompanyament a càrrecs imputats davant els tribunals de justícia, o fins i tot signatura de decrets, donant suport a accions fora de la legalitat. Tot plegat acompanyat de grans actes de covardia, a la vista que molts d’aquests suposats decrets no tenien cap cobertura legal. Papers en blanc, sense número de decret, sense passar a Llibre de Decrets. En resum, pura actuació de cara a la galeria, en un vergonyant exemple de populisme barat.
Han passat dies, mesos i anys, alguns es queixen de les actuacions judicials dutes a terme per retre comptes. Vergonyós espectacle d’excuses, ignoràncies i justificacions infantils sobre els seus actes en aquells anys. Al final, alguns no sabien res del que passava. Ni havien convocat plens, ni havien aprovat mocions il·legals, ni havien donat claus a ningú, ni havien fet despeses injustificades.... Penós espectacle. Almenys una mica de coherència i valentia! Molts van plegar o els van fer fora en les darreres eleccions, però és que mentir, fugir o mostrar covardia és el darrer que s’espera dels representants de la voluntat popular.
