Eines de la mort al Magreb

L’empresonament dels millors periodistes al Marroc ha deixat òrfena la premsa lliure al nord d’Àfrica. Ha sigut la primera eina de la mort de la llibertat d’expressió anunciada al país que es vanagloriava de ser el pioner de la llibertat d’expressió al món àrab. Fa anys que són entre reixes sense les mínimes garanties judicials, ni el suport internacional. Amb la crisi que ha esclatat entre el Marroc i Espanya es troben a faltar les seves anàlisis. Des de fa temps han anat denunciant els contrastos de la preocupant situació a l’altra ribera de la Mediterrània avisant d’una propera crisi que afectaria, fins i tot, la península. La poca traça de la ministra d’exteriors ha demostrat la certesa de les seves previsions i el gran desconeixement que tenen els polítics de les dues ribes dels equilibris entre els països del Magreb, i entre aquests i els països del nord, cosa que ha acabat enfangant Espanya en un túnel energètic de difícil sortida. Catalunya no en serà una excepció.

Altres eines, amb olor de pólvora i mort que es respiren actualment a la zona, és l’escalada armamentista entre el Marroc i l’Algèria. Una escalada que està portant la zona a un possible enfrontament bèl·lic de conseqüències incalculables que poden certificar la mort de la diplomàcia. Actualment, els dos pobles magrebins estan contenint la respiració desconcertats entre un discurs bèl·lic d’un regim militar ansiós d’exportar la seva crisi social interna, i una monarquia crescuda pel suport d’algunes potències externes. Davant d’aquesta alarmant situació, els països europeus estan cridats a prevenir els efectes d’aquestes eines suïcides que s’estan gestant d’una forma accelerada. En el cas de qualsevol bogeria la desestabilització del nord d’Àfrica i d’Europa està més que garantida. S’hi poden afegir, com a mínim, dos efectes molt preocupants: el primer consisteix en l’increment de les màfies de tràfic d’éssers humans que tindran via lliure a enviar milers de persones a una mort segura tant al mar Mediterrani com a l’oceà Atlàntic sense tenir en compte els efectes dels que arribaran a les costes europees. Per altra banda, la propagació dels moviments terroristes presents trobaran la terra fèrtil per cometre altres de les seves barbaritats. Per tant, la Unió Europea ha d’activar la seva maquinària diplomàtica per evitar que es consumeixen aquestes eines de la mort que estan amenaçant l’estabilitat d’una de les zones geoestratègiques més sensibles per l’estabilitat europea. Catalunya, per la seva part, ha de reactivar la seva política exterior i, perquè no, rellançar una versió nova de la cooperació euromediterrània iniciada el 1995 i que va tenir uns efectes molt positius en la projecció internacional de Catalunya. Barcelona ha de tornar a ser la capital mediterrània per poder contribuir com ha fet sempre a la resolució de conflictes internacionals, garantir la pau, la cooperació i la prosperitat al món.