Crònica d’un final anunciat

El Ministeri d’Educació acaba d’anunciar la supressió dels exàmens de setembre a l’Ensenyament Secundari Obligatori. Un dels arguments consisteix a considerar que no té gaire sentit creure que allò que l’alumne no ha estat capaç d’aprendre durant tot un curs, en serà capaç en dos mesos i pel seu compte. Aquest nou decret també possibilita que els alumnes amb tres, quatre o totes les matèries suspeses passin de curs, ja que res indica que repetint n’aprovin alguna. A més a més d’ineficient, es considera que la repetició de curs resulta cara i fa que els grups amb gaires repetidors esdevinguin encara més ingovernables. I no pas precisament per culpa d’aquells alumnes per a qui l’aprenentatge és més costós i lent, sinó per aquells altres que, tot i ser prou llestos i espavilats, ni fan ni deixen fer. En aquests, només cal que el primer dia a l’institut els informis que ni exàmens de setembre ni repeticions de curs perquè amb quatre dies ja sigui del tot inútil per al professorat arribar a l’aula i demanar silenci. Això sí, haurem reduït el nombre de repetidors i fins pot ser que aconseguim eliminar l’abandonament escolar, actualment del 16 %, ja que res impedirà als nois poc feiners i enredaires convertir l’aula en un punt d’esbarjo permanent. Fa temps que es veia a venir la desaparició de les repesques de setembre. Sobretot des que uns alumnes van protestar perquè un professor va posar-los el mateix examen el setembre que el juny i van considerar que no havia jugat net. Si el professor ja sabia que ells eren incapaços de resoldre satisfactòriament aquell qüestionari el juny, per què insistia altra vegada a preguntar-los la mateixa cosa? Potser si tal vegada eliminéssim també els exàmens d’abans de setembre reforçaríem, si més no, la capacitat de supervivència del professorat.