Morir és fàcil; viure és el més difícil. A El libro de la vida, una pel·lícula d’animació de Guillermo del Toro, una guia de museu explica als nens com la cultura mexicana interpreta la mort en clau lúdica i festiva. Jo no sé si morir-se és fàcil o difícil perquè segueixo en aquest costat de la tanca; tampoc crec que hàgim vingut a aquest món a patir i que abandonar-lo sigui una espècie d’alliberament, però tant de bo existís un manual per gestionar les pèrdues d’éssers estimats. Ja deia Buda que el dolor és inevitable, però el sofriment és opcional. Crec que aquestes dates, en les quals impera –amb permís de la pandèmia– l’esperit de festa, són també especials pel record dels que ja no hi són i aquest dol ens posa a prova. Ara que sembla que els problemes de salut mental comencen a sortir de l’armari (visca La Marató!), aprofitem-ho.
L’altre dia a la ràdio van resultar commovedors els testimonis del Sergio, la Mariola i el Carlos, tots tres molt coneguts a través de la literatura, la televisió i el cine, tot i que això no era el més important. El valor afegit el van aportar en despullar els seus sentiments. El Sergio, que va perdre fa temps un fill de dos anys, reivindica el dol i abomina els que intenten animar-te: «Jo em vaig tancar a escriure perquè el món em deixés en pau, per viure el meu dolor». La Mariola, inconsolable en haver perdut fa uns mesos la seva amiga de l’ànima, confessa que cada dia es posa una peça seva per recordar-la i busca paraules per explicar la demolidora sensació física de l’absència: «Donaria bona part del que tinc per poder abraçar-la una vegada més». El Carlos, vidu des de fa un any i mig, encara devastat i amb tres fills petits al seu càrrec, invoca un sortilegi: «Quan anàvem els cinc al cotxe teníem la sensació que no ens podia passar res dolent. Ara hi anem quatre...». Després d’escoltar-los, no sé si Buda o Guillermo del Toro tenen raó; l’únic que és clar és que parlar dels absents reconforta i que no hi ha bàlsams més eficaços contra la pena que l’empatia i el carinyo. Poden obrar miracles.
