M’he entretingut a repassar la llista dels dies commemoratius que se celebren al llarg de l’any buscant algun relacionat amb la justícia. Efectivament, el 20 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social, el 25 d’octubre el Dia Europeu de la Justícia, i a Espanya el 12 de juliol, el dia de la Justícia Gratuïta i del Torn d’Ofici.

Un dels objectius d’aquestes commemoracions és incrementar el nivell de confiança dels ciutadans/es amb la justícia. Segons les enquestes, un 50% dels espanyols considera que la independència del sistema judicial és dolenta o molt dolenta. Espanya és un dels estats membres de la Unió Europea amb pitjor percepció de la justícia. Segons el baròmetre anual europeu, només els ciutadans croats, eslovacs, polonesos, búlgars e italians confien menys que els espanyols amb la independència judicial. En aquesta percepció negativa dels espanyols, el 79% mostra la seva desconfiança per les pressions polítiques.

La impressió que té la ciutadania és la progressiva politització de la justícia. El control judicial que s’exerceix des de la política va evidenciar-se quan es va difondre el famós «WhatsApp» de l’exportaveu del Partit Popular al Senat, Ignacio Cosidó. El missatge que va enviar als senadors populars era ben eloqüent: «Controlaremos la Sala Segunda (del Supremo) desde detrás».

Aquest control polític fa que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) porti ja més de 1000 dies bloquejat sense aconseguir renovar-lo. La renovació dels seus membres s’havia d’efectuar l’any 2018. Les associacions judicials qualifiquen l’actual situació com una «anomalia democràtica». Com ja és habitual, entre el govern i l’oposició, no es posen d’acord amb els nomenaments perquè cadascú planteja una proposta segons els seus propis interessos.

Freqüentment als ciutadans/es ens costa molt entendre els obstacles que es posen per investigar i algunes resolucions judicials. I el que costa més d’entendre, és l’oposició d’alguns partits polítics per constituir comissions d’investigació. Aquesta democràcia espanyola és de baixa intensitat, de baixa transparència i també és discriminatòria quan el cap d’Estat reial (un ciutadà) té privilegis com la inviolabilitat.

Aquests dies nadalencs cal recordar el tradicional discurs del rei emèrit pronunciat just ara fa 10 anys . El aleshores cap d’Estat deia solemnement: «Vivimos en un Estado de Derecho y cualquier actuación censurable deberá ser juzgada con arreglo a la ley. La justicia es igual para todos». El rei «campechano» va errar la data per pronunciar el discurs. En lloc de la vigília de Nadal l’havia d’haver pronunciat quatre dies més tard, el dia 28.

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José A. Martín Pallin en una entrevista recent manifestava: «Hi ha indicadors que diuen que la fortalesa democràtica de la societat espanyola està sota mínims. L’anterior cap d’Estat podria almenys demanar perdó i tornar allò que s’ha quedat per la seva condició de cap d’Estat».