La Cerdanya viurà en els pròxim mesos un conflicte al voltant dels nous sistemes de recollida els residus. El conflicte es produirà de la mateixa manera que s’ha anat produint en moltes comarques del país en la última dècada. Perquè els canvis creen rebuig. I més en entorns rurals on molts veïns volen seguir vivint com ho han fet sempre i visualitzen com una imposició externa les noves normes. El Consell Comarcal coordinarà la primera experiència de la recollida de residus porta a porta, la qual s’implantarà en sis municipis. Els Ajuntaments de Llívia, Guils de Cerdanya, Prats i Sansor, Das, Urús i Ger han tingut la valentia de ser els primers en portar a la comarca un sistema de recollida que obligarà els cerdans a introduir canvis en l’organització domèstica. Ja no valdrà llençar-ho tot al mateix cubell i portar-lo qualsevol dia al contenidor de rebuig, perquè amb aquesta dinàmica la Cerdanya es manté cada any a la cua del rànquing català de comarques més brutes. Una vergonya per a una vall que fa bandera del paisatge. Els veïns d’aquests sis municipis tindran un dia de la setmana per a la recollida de cada residu i el camió de les escombraries els recollirà a la porta. Caldrà memoritzar els dies i la fracció corresponent. Això ho han aconseguit ja amb èxit un de quatre municipis del país, de manera que lluny de ser innovadors, la Cerdanya s’hi posa deu anys tard. Be, estrictament 22 anys tard perquè Tona, Riudecanyes i Tiana, que van ser els primers, van implantar el sistema l’any 2000. Des de llavors més de 200 municipis han aplicat el porta a porta per millorar la gestió dels residus i ser, de veritat, comunitats sostenibles en aquest àmbit. En les primeres setmanes d’aplicació del sistema a la Cerdanya molts veïns es queixaran que es tracta d’una dictadura ecologista. Altres aixecaran el debat contra els segons residents i els turistes i molts en faran cas omís i buscaran qualsevol lloc on llençar la brossa barrejada i els contenidors d’alguns pobles com Alp, Bellver o Puigcerdà s’ompliran de brossa dels municipis veïns. Cerdans bruts carregaran la brossa al cotxe i aprofitaran el trajecte a la feina per deixar-la al poble del costat. I així serà com s’anirà imposant la certesa que l’únic camí viable és que els disset municipis se sumin al porta a porta. En la última dècada la Cerdanya ha liderat les estadístiques de les comarques menys sostenibles, amb un índex de separació dels residus al voltant del 25%, vint punts menys que la mitjana nacional. La vall que opta a ser un destí referent en salut i natura.
