Enguany el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha declarat que és l’Any de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) conjuntament amb d’altres. El sempre enyorat i tan oblidat i menystingut mossèn Josep Armengou (Berga, 1910–1976) va escriure, i es va editar clandestinament a Catalunya, la seva magna obra Justificació de Catalunya l’any 1958, llibre que fou la bíblia de centenars de joves que esdevingueren nacionalistes catalans amb la lectura d’aquest llibre i després ocuparen llocs preeminents en la política catalana.

A la segona i successives reedicions de la Justificació s’hi va incorporar un apèndix. El professor de la Universitat de Barcelona Joaquim Auladell va explicar que l’autoria d’aquest apèndix fou obra de Joan Fuster. L’any 2012, l’editorial barcelonina Llibres de l’Índex va fer la primera edició «legal» d’aquest text. En les edicions «legals» de la Justificació, a cap s’inclou el text fusterià, el perquè ho desconec, és realment sorprenent aquest oblit. També voldria destacar que la versió, diguem-ne legal, és substancialment diferent de la clandestina. Això encara ho entenc menys. Qui vulgui pot anar a l’arxiu de Berga i ho podrà comprovar. Fa anys, vaig comprar una edició clandestina de la Justificació de mossèn Armengou i la vaig portar a l’arxiu (com altres llibres bàsics que no tenien). Ah! em van pagar les tres mil pessetes que valia a la llibreria de vell on el vaig comprar.

Sort n’hi ha de l’editor berguedà Jaume Huch, que ha reeditat algunes de les obres bàsiques de mossèn Armengou, i així el rescata una mica del seu oblit i quasi anonimat. Tant Armengou com els mossens Ballarín i Forner i Josep Maria de Marín Gassó són els escriptors més influents de casa nostra. Aprofitant l’Any Fuster de la Generalitat, prou es podria rescatar de l’oblit la relació de Joan Fuster i Josep Armengou. Un poble que serva la memòria dels seus és un poble que pot encarar el futur amb més empenta, llibertat i honor. Armengou i Fuster foren figures senyeres en els anys de la negra nit franquista, no els hem d’oblidar mai dels mais.