La foto mostra Mario Vaquerizo fent un efusiu petó a la galta a Oriol Junqueras. Pertany al primer capítol del programa televisiu Encuentros Inesperados, que s’emet demà al vespre. Músic i periodista, Vaquerizo ha guanyat fama projectant extravagància a la petita pantalla, inclòs una mena de reality amb la seva dona, la cantant Alaska, però l’aparent superficialitat té molt d’astuta pose, i asseure’l a la mateixa taula que Junqueras pot donar suc. D’altra banda, aquesta haurà estat la primera vegada que l’exvicepresident i líder d’ERC trepitja Madrid des que va sortir de la presó, fa vuit mesos; en aquest temps ha mantingut un perfil baix, exercint de referent del seu partit entre bambolines per no fer ombra a Pere Aragonès; la d’avui serà una inusual ració de protagonisme per a una audiència de masses una part de la qual, sobretot enllà dels Monegres però també a Catalunya, l’ha etiquetat en la categoria dels éssers diabòlics. La productora del programa ja ha avançat que la cadena li va encarregar «una cosa diferent», que trenqués esquemes, i per això no només organitza aparellaments improbables sinó que els articula entorn de temes també inesperats, que en aquest cas seran la religió i la fe. No sé si sabien on es ficaven. Junqueras de política en sap un pou, al marge que li serveixi per encertar-la o no, i en matèria d’història és una enciclopèdia, com saben els seus alumnes –inclosos els reclusos de Lledoners als quals il·lustrava amb amenitat–, però també és un home de fe amb coneixement i convenciment, que ha dit: «No soc un cristià que fa política sinó un polític que és cristià, però si un dia la meva consciència cristiana entra en contradicció amb la política, primer és la meva consciència». Serà interessant veure què explica, i també com s’ho ha fet la conductora, Mamen Mendizabal, per evitar que se li mengi tot el programa, perquè quan posa la directa de la xerrera no és fàcil aturar-lo. Tothom que l’ha entrevistat sap que mossèn Oriol tendeix a l’homilia.
