Coincidint amb la jornada del 22 de març, des de l’Àrea de Territori i Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages commemorem el Dia Mundial de l’Aigua, que pretén subratllar la importància de protegir les aigües subterrànies, unes aigües que acostumen a ser invisibles als ulls de la majoria de la ciutadania, però que són de vital importància pel bon funcionament dels ecosistemes com les zones humides, contribueixen a mantenir l’estabilitat del sòl evitant la intrusió d’aigua marina sota terra i juguen un paper imprescindible en l’abastament d’aigua potable i sanejament, el subministrament d’aliments i l’entorn natural. Són invisibles, però els seus efectes s’aprecien a tot arreu.

En el context actual de canvi climàtic, el recurs de l’aigua és un dels grans protagonistes. Només un 3% de l’aigua del planeta és aigua dolça, de la qual només menys d’un 1% es considera aigua aprofitable pel consum humà. El planeta ens dota d’aquesta aigua a través de precipitacions, infiltracions, escorrenties i evaporacions, un cicle altament dependent de la temperatura. Amb l’escalfament global, els cicles canvien, es tornen més irregulars, més extrems i, per tant, ens fa més difícil gestionar les reserves del recurs. Necessitem l’aigua en quantitat, però també amb qualitat. A escala local, cal protegir especialment les zones de recàrrega d’aqüífers de la contaminació i de la sobreexplotació. El mateix passa amb les aigües superficials i els sistemes de tractament d’aigües residuals que han de ser especialment eficaços. La cura, la protecció i l’eficiència en l’ús del recurs són les principals accions que ens permetran conservar i gestionar aquest recurs.

Com a administració estem compromesos en el camí de la protecció del recurs i també de la garantia. De fet, quan es plantegen mesures d’adaptació al canvi climàtic i, en concret, a la sequera, es duen a terme accions coordinades de control de l’aprofitament d’aquest recurs entre diferents gestors de serveis, es posen a punt (i en marxa) pous que s’han anat recuperant i que havien caigut en el desús per regular millor l’aigua superficial disponible. També es promouen accions d’interconnexió de xarxes i de sistemes que, conjuntament amb els recursos subterranis, contribueixin a una major diversificació de les fonts d’abastament, dotant així els serveis de major garantia i capacitat de regulació. Però tota feina és poca, i cal més recerca i desenvolupament. La millora tecnològica i de la capacitat d’estudi, modelització i tractament de l’aigua, en especial la subterrània, és més necessària que mai. A banda de la protecció directa del recurs, també es promouen accions de protecció indirecta, com la millora de l’entorn fluvial. Una bona qualitat de les nostres ribes és de gran importància de cara a la laminació del recurs en cas d’avingudes, així com per l’actuació de depuració natural que exerceixen sobre l’aigua.

Com a ciutadania totes i tots nosaltres també tenim maneres de contribuir a la protecció del recurs. La principal és fer-ne un ús eficient, no malbaratar-ne ni una gota i no abocar a l’aigua productes de difícil eliminació o nocius, minimitzant-ne la contaminació. I per descomptat, també, cuidant l’entorn. Siguem especialment sensibles amb relació a l’aigua, sigui visible o invisible, és la nostra font de vida.