Itinerari Manresa-Berga

L’itinerari de Manresa a Berga, de Cels Gomis (Reus, 1841-Barcelona, 1915), editat l’any 1884, és una bona eina per saber com eren les dues comarques en el camí de Llobregat amunt. Ens dona moltes claus per saber coses de la nostra història recent. Cels Gomis era folklorista i enginyer català, va fer la carrera a Madrid; va prendre part activa a la Revolució de la Gloriosa de l’any 1868 que va destronar per primer cop la dinastia francesa dels successors del trist Felip V el Borbó; expulsant Isabel II. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres com: Lo llamp i els temporals, Meteorologia i agricultura popular, Botànica popular, Zoologia popular catalana, La bruixa catalana i La lluna segons lo poble. Molts dels textos de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi són seus.

De Berga, a Itinerari de Manresa a Berga en diu «La ermita de Queralt mes que’ ermita es una gran església amb un bon cambril, grans altars i moltes imatges, mes cap d’elles m’ha cridat la atenció. Al costat mateix de l’ermita y formant cos amb ella hi ha l’hostalera, hont lo foraster, mitjançant lo que de son pler vulga donar, troba una cambra i una part de cuina, tres fogons y un armariet, per a passar-hi el temps que vulga. Aconsello á qui vulga anar-hi á passar un dia, que se n’hi porti lo necessari para menjar, puig la ermitana es molt mal agradosa y sembla que li requi cuidar-se de fer la més petita feina, per més que se li pagui». Potser si pugés ara a Queralt, veiés que l’ascensor fa quasi un any que no funciona, l’aigua potable no arriba al santuari i l’estat deplorable de les edificacions de l’ajuntament de Berga des del 1974, no sé pas què n’escriuria. Sort que els mossens Ballarín i Barniol van rehabilitar els edificis de propietat de l’Església catòlica, que estan perfectament adequats per servir per al seu ministeri.

La Geografia General de Catalunya es va començar a publicar el 1908, és a totes les grans biblioteques catalanes. De Berga explica «Prop de la ciutat, al NO d’aquesta, hi ha la muntanya de Queralt, a 1.174 metres d’altitud, a quin hi ha la espaiosa ermita de la Mare de Déu d’aquest nom, la que compta amb habitacions i cuines i restaurant per els qui vulguin passar-hi alguns dies. La actual església de Queralt es de construcció moderna; va ser beneïda lo 21 d’octubre de 1741; però ja de molt antic hi havia allí una ermita, puix que en Francisco Garreta, mercader de Berga, hi va fundar a les darreries del segle XIV un benefici eclesiàstic, y des de aleshores hi ha un capellà que cuida de la Verge que allí se venera». Explica que a Berga hi ha dues parròquies, la de Sant Pere dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida i la de Sant Joan. Sempre havia sentit a explicar que durant uns quants anys a principis del segle XX la ciutat es va dividir en dues parròquies. Encara havia conegut gent, com Lluïsa Badia Santamaria–de tocar a la plaça de les Fonts, del carrer de Pujol d’Abaix–, que molt orgullosa explicava que havia estat batejada a l’església de Sant Joan. Potser per això hi havia una pica baptismal en aquesta església.

Els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 Sant Joan era coneguda com l’església dels Padres, ja que era una congregació religiosa qui l’administrava.