El doctor Llussà ha estat una persona que ha construït. Ha construït país, ha construït ciutat, ha construït família. Una vida plena i intensa. El doctor Llussà ha estat referent, com pocs, per a unes quantes generacions. De valors i compromís absolut amb la nostra societat, manresana i catalana. Hi ha contribuït des de molts àmbits; però jo el conec bàsicament a través de la política local. No pretenc pas, doncs, glossar la seva trajectòria; tan sols esbossar una de les peces que conformen el mosaic d’una vida tant plena.
El vaig conèixer quan jo era ben petit, però no va ser fins l’any 1996 que vaig tenir l’oportunitat de tenir-hi més contacte, en motiu d’iniciar la meva militància a CDC. En aquell moment jo tenia 22 anys, i ell un dels fundadors del partit. Recordo converses sobre la política, la ciutat, Montserrat, i sobretot, sobre el país. Bé, converses no, perquè jo no gosava dir res. Me l’escoltava, tot observant la seva mirada profunda i la seva veu greu que traspuava saviesa i profunditat. Darrere aquelles paraules hi havia tanta densitat que no podia més que badar boca. Ja en aquells moments se sabia que el seu rol era de ser-hi, però no a primera fila. Ell hi era, hi era sempre que se li demanava que hi fos. Hi era, però, des de la discreció i la posició justa. A les assemblees de CDC, per exemple, assegut sempre a uns dels laterals.
Més endavant, ja entrat al nou mil·leni, en Carles fou també el recurs referent d’opinió i de saviesa per a aquell Comitè Local de CDC a Manresa que hagué de gestionar situacions complexes, amb l’estimat Toni Berenguer al capdavant. L’any 2010 fou de les persones que em va animar a fer el pas a la política local, quan en Toni Llobet i en Valentí Junyent em demanaren formar part de la llista electoral que al 2011 va trencar setze anys de govern tripartit a la ciutat. El vaig anar a veure a casa seva. Havien passat vuit anys des de les darreres converses, i em va sorprendre la lucidesa, frescor i energia de les seves paraules: «no tinguis por, endavant. La política és servei i la local, més». I també hi fou quan vaig decidir no continuar.
Trobem a faltar referents com ell. Trobem a faltar compromisos com el seu. I, per això, Carles, tan sols donar-te les gràcies per tot. Gràcies per tant, doctor Llussà.
