El negoci de les línies aèries low cost va néixer d’una conversa com aquesta: El promotor diu a l’inversor: «Muntaré una aerolínia que oferirà vols econòmics a hores intempestives. Els passatgers aniran en butaques estretes perquè n’hi càpiguen més, i el millor de tot serà que faré pagar per les maletes: una tarifa si van a cabina, una altra si van a bodega, posaré multes a qui no compri espai de maleta a l’avançada, i no deixaré passar ni una bossa de mà que no consti en la tarifa. Ah, i la gestió de tot això se la farà cadascú, i no contestarem al telèfon mai, mai, mai, sota cap concepte». La resposta de l’inversor va ser «no hi ha collons». Però sí, n’hi va haver, i va funcionar. Actualment l’aviació anomenada low cost ja ofereix molt pocs vols realment econòmics. La major part dels seus vols no intempestius tenen un cost normal si ho sumes tot. Ara, el negoci de Vueling, Ryanair i la resta de la tropa ja no és en els viatgers, sinó en les maletes. El negoci rau a cobrar tarifes cada cop més abusives, barroques i estressants per les bosses i les maletes. Segons el dia i l’hora, el preu és un o n’és un altre, i es pot arribar a cobrar més de 50 euros per facturar a bodega una maleta petita. Ja no són aerolínies, són traginers d’equipatges. I a sobre, de vegades, els perden.
