Enguany els treballadors i treballadores d’aquest país celebrarem el Primer de Maig en un clima marcat per la incertesa que es deriva de la situació internacional provocada pel conflicte d’Ucraïna. Una incertesa que se suma a la que encara provoca la pandèmia de la covid-19 i s’afegeix als reptes globals entre els que destaca el canvi climàtic.
Enmig d’aquest clima de preocupació, hi ha un aspecte positiu que val la pena destacar. Des de l’aprovació de la reforma laboral, les dades de contractació indefinida han registrat un augment molt important, com no es veia des del anys vuitanta del segle passat, en una conjuntura econòmica que, malgrat les incerteses, registra un creixement positiu de la creació d’ocupació. Es així com milers de persones han vist com les seves expectatives vitals milloraven gràcies a una ocupació més estable. Malgrat tot, continuen existint col·lectius que tenen dificultats per accedir al mercat de treball o que pateixen elevades rotacions contractuals i que fan necessàries polítiques públiques de foment de l’ocupació més enèrgiques.
En el costat negatiu de la conjuntura econòmica que afecta als treballadors i treballadors en aquest primer de Maig, hem de posar sens dubte l’augment incontrolat de la inflació, que deteriora el poder adquisitiu de totes les persones que viuen del seu treball, be sigui com assalariats o be sigui com a pensionistes. L’augment del cost de la vida afecta de forma especialment greu als treballadors i pensionistes amb rendes més baixes. A Catalunya hi ha 351.000 treballadors i treballadores pobres. Persones que, malgrat estar ocupades, no surten del llindar de la pobresa. La pandèmia ha deixat un panorama devastador, malgrat l’increment del salari mínim, la reforma laboral i l’acord de pensions. A més, un 62,6% de les sol·licituds de renda garantida i un 71% de les de l’ingrés mínim vital són denegades, cosa que posa en evidència la insuficiència de les eines per protegir les persones més vulnerables.
Aquests problemes no se solucionen amb rebaixes generalitzades d’impostos com pretén el Partit Popular. Aquesta és la vella recepta neoliberal que acostuma a ser la porta d’entrada a futures retallades en serveis prestacions públiques i que el Partit Popular està utilitzant com a esquer electoral, però que no te cap coherència amb la situació econòmica i social de l’estat espanyol que es caracteritza per un important dèficit pressupostari, un elevat endeutament i un receptació fiscal sis punts per sota de la mitjana europea. El que necessita el sistema tributari espanyol no és una rebaixa, sinó una reforma per captar les múltiples rendes que s’escapen de la tributació, fruit de la digitalització.
Ara no és el moment d’enredar amb el impostos. És el moment de buscar grans acords socials per contenir la inflació i per activar polítiques de suport a les persones i col·lectius que es troben en situació més difícil. És el moment d’un pacte de rendes que no faci recaure sobre el salaris i les pensions les conseqüències de la inflació i distribueixi de forma equitativa els sacrificis.
