Thatcher Wine és un empresari d’èxit, un pare dedicat i un supervivent de càncer. No el conec. És el que llegeixo –i transcric– navegant per diferents pàgines a la xarxa. És, també –continuo amb el resum–, el fundador i director general de Juniper Books, una empresa especialitzada en biblioteques personalitzades i en el disseny de conjunts de llibres d’edició especial. És a dir, bibliòfil i col·leccionista, busca llibres rars i descatalogats –si és el cas– per construir (sí, construir) estètiques i belles biblioteques basades en l’interès, en l’autor i en el color. Compra els llibres i els vesteix per als clients. Com les cortines. Quan algú pensa en el color de les cortines –per a qui en tingui, que no és el meu cas– com les tria? Suposo que tenint en compte el color i el gènere perquè combinin amb la pintura de les parets, els mobles, l’estança i el gust del comprador. Així doncs, per què no fem el mateix amb la coberta dels llibres? El continent importa i la bona enquadernació és un art que ha salvat molts exemplars. Però no crec que parlem exactament del mateix... Entre les clientes de Wine hi ha Gwyneth Paltrow, l’hotel NoMad de Nova York, Laura Dern i Shonda Rhimes que han vestit les seves prestatgeries amb els seus suggeriments. Reconec que m’encanten les prestatgeries ordenades en pisos de disseny... per mirar-me-les en les revistes. Però reconec també que no sabria viure en un lloc on els llibres, gastats, nous, llegits o per estrenar, no poguessin apilar-se a la tauleta de nit per fer torres Eiffels sense xarxa.

El cert és que aquest bibliotecari de les estrelles ha trobat un filó perquè no hi ha res que vesteixi més en l’art d’aparentar que una biblioteca plena de llibres (o de cobertes sense llibres), ben col·locats i arrenglerats. I no sé si l’actriu Ashley Tisdale va necessitar o no Wine per omplir les seves prestatgeries amb 400 llibres –que no havia vist, pensat o llegit mai abans– just abans d’una sessió de fotos per a una revista. Ho va explicar ella mateixa encara no fa un mes. I l’entenc. No hi ha res més trist en una foto que una prestatgeria buida. I amb pols acumulada.

El cas és que tenir llibres, a banda de llegir-los, que no cal, és un dels trets que més es valoren quan es tracta de conèixer algú i portar-lo a casa teva. No m’ho invento. Ho diu un estudi. Al capdamunt de la valoració, al 43 % dels enquestats li agrada trobar-se una prestatgeria ben nodrida de llibres; el 23 % preferirien una cuina gran ben equipada i, en el mateix percentatge, instruments musicals i vinils; i, a la cua, mascotes, obres d’art i fotos de família. Conclusió: per estètica i per lligar, tant és el que diguin els llibres però, sobretot, que semblin llibres. I que casin amb les cortines.