Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Josep Pla i Berga

Josep Maria de Martín i Gassó, em va explicar, fa uns anys, com va ser la visita de l’escriptor empordanès a Berga, quan venia a fer la seva Guía de Cataluña per a l’editorial Destino de Barcelona. Em va dir que va arribar amb autobús acompanyat de Joan Teixidor, l’editor en cap de l’editorial Destino i Néstor Lujan, company de la carrera de Dret de la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual del setmanari barceloní Destino. Després d’allotjar-los, crec que va ser al Casino Berguedà, però no ho recordo exactament, anaren a fer un bon sopar. El lloc triat fou el restaurant de Cal Passaserres de Sant Bartomeu de la Valldan, conegut també com l’Hostal del Bou, lloc incomparable tant pel marc del restaurant com per com de bé s’hi menjava sempre. Va ser una llàstima l’enderroc d’aquest edifici singular i centenari per fer-hi un bloc d’habitatges, però ja se sap allò que deia un savi local «Berga és com és».

Després d’un bon sopar, tots ells varen decidir anar a fer les darreres copes al camí del Roser, a ca la Paulina, on se’ls va fer molt tard, ben entrada la matinada. De fet, el nom de l’establiment real era el de Bar del Roser, però tothom l’havia anomenat sempre com a ca la Paulina. D’aquest sopar se n’expliquen moltes anècdotes, com la de la xerrada que feren al bar havent sopat.

L’endemà tots tornaren a agafar el seu respectiu autobús, la feina era feta. D’aquesta visita de Josep Pla en va sortir un bon capítol de la magnífica Guía de Cataluña, amb fotos de Català-Roca; sempre recomano comprar-ne una de les primeres edicions, escrita en llengua castellana, farcida d’unes excel·lents fotografies en blanc i negre.

El senyor De Martín deia, amb el seu característic to irònic i molta sorna, que Pla va copsar perfectament bé la realitat berguedana, i té tota la raó, han passat anys i el que va escriure segueix ben viu, com quan de Queralt diu: «Per veure aquest País, Berga sembla que té preparat per al turista el santuari de Queralt. [...] La Balconada és prodigiosa, la presència de terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país». Avui el santuari de la Mare de Déu de Queralt està com està, sense poder disposar d’aigua potable –clorada en cap de les seves instal·lacions, això que la primera comissió per arranjar aquesta qüestió es va constituir l’any 1916. Als edificis, propietat de l’Ajuntament de Berga des de l’any 1974, no s’hi ha posat des d’aleshores ni una sola teula, i no parlem del lamentable estat i funcionament de l’ascensor inclinat. Berga ha d’agrair molt la difusió berguedana per tots els mitjans que en Josep Maria de Martín va fer als seus amics i coneguts com en Josep Pla o el seu company de carrera Joan Perucho, del qui un altre dia explicaré més coses.

Compartir l'article

stats