L’any 1880 es va inaugurar la Pullman company town, una gran colònia industrial amb mil tres-cents edificis, on George Mortimer Pullman pretenia posar fi a la pobresa, organitzar el temps de treball i d’oci, i tota la vida dels seus treballadors, i prohibir la lectura de la premsa independent i dels llibres perillosos. Els inspectors de Pullman revisaven els habitatges per descobrir allò que pogués ser considerat brut, perillós o deslleial al projecte patriarcal.
El 1894 l’empresa que fabricava vagons ferroviaris i que havia inventat i patentat els vagons llit es va enfrontar amb un fet que no havia previst: els treballadors es van declarar en vaga! A les reivindicacions laborals hi sumaven les crítiques al dur sistema paternalista. La forta repressió –amb tretze morts i més d’una cinquantena de ferits– i l’anàlisi rigorosa del model Pullman va desprestigiar l’empresa.
«Hem estat educats a l’escola Pullman; mengem al restaurant Pullman; ens allotgem a les cases Pullman; anem a fer el got al bar Pullman; quan morim serem enterrats al cementiri Pullman, i anirem a l’infern Pullman». Aquesta frase reflecteix clarament el fracàs d’aquest paternalisme extrem i al món anglosaxó fou estudiat com un exemple del que no es podia fer.
L’any 1930 la Bureau of Labor Statistics, del Departament de Treball dels EUA, la principal agència d’investigació sobre temes d’estadística econòmica i laboral fundada el 1884, estimava que més de 10 milions de persones vivien en company tow, és a dir en colònies industrials, village ouvrier, cité ouvrière, villagis operi o workers village, Arbeiterkolonien, città di lavoro, villaggio operario … escampades per tots els països industrials.
La influència dels models i la seva adaptació arreu del món industrial és interessantíssim per conèixer i aprendre què s’ha fet per superar la crisi a les colònies industrials. Han trobat alternatives de reindustrialització?, s’han reconvertit?, han pogut fer front al problema del repoblament?
El model Pullman de control extrem també es va aplicar en moltes de les nostres colònies, fet que va accelerar el procés de despoblament; força propietaris van tancar els serveis bàsics i van deixar de fer manteniments essencials en habitatges i subministraments –aigua i llum, per exemple– molt abans del tancament de les fàbriques i de l’arribada de la crisi cotonera fa més de quaranta anys. Tot això explica per què algunes colònies estan tan malament, per què els edificis s’ensorren, per què estan despoblades, i per què els projectes no arrenquen...
Aquest diumenge 15 de maig del 2022 se celebrarà a l’Ametlla de Merola el Vieer Fest, una mostra de patrimoni industrial i gastronomia que té lloc cada any en un espai industrial del terme municipal de Puig-reig. A l’Ametlla hi trobareu una colònia ben conservada, amb activitat industrial, amb una comunitat viva, amb arrelament, amb estima per la història i el patrimoni, amb força per lluitar, un dels millors exemples de colònia tèxtil del nostre país.
