L’auxiliar modal must té tres sentits. El primer és d’obligació; ex.: Passengers must show their passports (Els passatgers han d’ensenyar els passaports). El segon sentit expressa el que sembla molt probable, gairebé segur; ex.: You’ve worked hard all day, you must be tired (Has treballat de valent tot el dia, deus estar cansat). El tercer sentit expressa prohibició i es representa per must not o mustn’t; ex.: Children mustn’t play with matches (Els nens no han de jugar amb mistos). Observem que la manca d’obligació s’expressa amb not have to; ex.: You don’t have to pay (No cal que paguis).
La negació de must quan indica probabilitat és un punt conflictiu entre els dialectes nord-americà i britànic, cosa que es veu més clarament amb un exemple: Si premem el timbre de la casa d’algú i no contesten, els nord-americans diran They must not be here (No deuen ser aquí), mentre que els anglesos diran They can’t be here (No poden ser aquí), ja que, per a ells, el gir must not sempre expressa prohibició. I el títol? You must not (Br. can’t) have heard me well.
