Quiosc

Regió7

Josep Miquel Bausset

TRIBUNA

Josep Miquel Bausset

Monjo de Montserrat

Joan XXIII i la crisi dels míssils

La tensió entre Ucraïna i Rússia, amb una guerra tan cruel, em recorda la crisi dels míssils, l’octubre de 1962, quan esclatà un enfrontament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que significà l’episodi més greu de la guerra freda.

L’origen d’aquella tensió entre aquestes dues potències nuclears va ser ocasionat per la instal·lació per part de l’URSS d’unes plataformes de llançament de míssils soviètics en territori cubà. El papa Joan XXIII, preocupat per una possible tercera guerra mundial, va propiciar el diàleg entre l’URSS i els EUA.

Ja el setembre de 1961, un mes després de la construcció del mur de Berlín, Joan XXIII va fer una crida a la pau i al desarmament i Khrusxov lloà públicament les paraules del papa Roncalli. També Kennedy havia enviat una carta al Papa valorant positivament el Vaticà II, pel fet que promouria «la causa de la pau i la comprensió internacional».

Davant l’enfrontament entre Moscou i Washington, el P. Fèlix Morlion proposà la conveniència d’una intervenció del papa Roncalli per trobar una sortida a la crisi dels míssils. Morlion mateix va contactar amb el Vaticà i així començà el paper decisiu de Joan XXIII per solucionar aquest moment de tensió entre les dues superpotències.

Kennedy, que valorava molt la mediació del Papa en aquest conflicte, exigia no només el desmantellament de les rampes de llançament de míssils, sinó també el cessament del subministrament militar soviètic a Cuba. Per la seva part, Khrusxov va fer saber al Vaticà que cessaria l’enviament de material bèl·lic a Cuba si els americans posaven fi al bloqueig naval de l’illa.

Els contactes de la Santa Seu van ser decisius per resoldre aquest conflicte. Confiat que la seva intervenció no seria mal vista pels dos presidents, el 25 d’octubre de 1962 Joan XXIII dirigí un missatge «a tots els homes de bona voluntat», text que prèviament havia enviat a les ambaixades soviètica i americana a Roma i on el Papa demanava l’inici de les negociacions per posar fi a l’enfrontament. El 26 d’octubre Khrusxov va enviar una carta a Kennedy, en què proposava un debat sobre desarmament i demanava que Cuba no fos envaïda per les tropes americanes. Kennedy, per la seva part, hi responia prometent que cessaria el bloqueig a l’illa si l’URSS treia les rampes de míssils soviètics. Finalment, el 28 d’octubre, Khrusxov acceptà la proposta de Kennedy.

Segons el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, «sembla que la intervenció del Papa va influir més en Khrusxov». De fet, el president soviètic va arribar a dir que «la crida del Papa va ser un autèntic raig de llum». Per això va enviar a Joan XXIII una felicitació de Nadal, on remarcava el paper del Papa «per tal que pugui seguir esforçant-se a favor de la pau».

Tant de bo que 60 anys després de la crisi dels míssils, Putin faci cas de la petició de diàleg que ha fet el Papa, perquè així aturi la guerra i cessi la mort i el dolor a Ucraïna.

Compartir l'article

stats